Dissabte 15 de juny s'acabarà aquesta pesada ressaca electoral. És el dia que el Ple de l'Ajuntament de Barcelona, i els de la resta de municipis catalans, votarà l'alcalde o alcaldessa fins 2023. Ada Colau es fulla la margarida: pactar amb Maragall o amb Valls? Tothom pressiona: Jordi Évole, Toni Soler, Víctor Amela, Júlia Otero, Àngels Barceló... En Blau interpreta l'última foto que Quim Monzó ha penjat a instagram:
Monzó és un conegut fetitxista d'objectes ben dissenyats i de records de joventut, com aquest got de cubata amb el logo de la mítica sala Bocaccio al carrer Muntaner de Barcelona, per sobre de la Diagonal. La seva foto ajuda a recordar el lloc on es reunia la Gauche divine, la colla de VIPS autoconsiderats d'esquerres però amb molts calers. Frívols, bon vivants, divertits i sexys. El més proletari que coneixien era la seva dona de fer feines. Una esquerra caviar, com l'anomena ara Gabriel Rufián, que estaria disposada a trair els valors d'esquerra acceptant els vots de Manuel Valls. Monzó no es refereix a Colau. Si volgués fer-ho ho faria. La foto de record ens evoca l'alcaldessa.
Quan Miquel Roca lloa Colau és que l'upper Diagonal es posa d'acord. Manuel Valls és com la grandiosa Teresa Gimpera: fa maco però els que manen són uns altres.