Si hi ha algú que posi els pèls de punta amb les seves gestes esportives extremes, aquest és el català Kilian Jornet. S'ha de ser de pedra per no sentir el vertigen, l'adrenalina, el risc i l'emoció de la conquesta de la naturalesa més indòmita. De pedra, sí, com les roques, cingles, camins escarpats i impossibles en el cim de les muntanyes que el sabadellenc supera amb mestria. Per més perillosa que semblin les seves aventures, veure'l en acció sembla un joc de criatures, una passejada per un prat en una tarda de diumenge. Evidentment, res més allunyat de la realitat. Aquesta és, amb tot el respecte, la darrera bogeria de l'especialista en cursa de muntanya.
Kilian Jornet saluda des del cim d'una muntanya / @kilianj
El vídeo ha deixat mig Twitter corprès i a punt del col·lapse. És la màgia de Jornet, capaç de deixar sense alè als espectadors que s'ho miren amb tots dos peus a terra i des de la comoditat de casa seva. Una cosa semblant és la que li ha passat a Quim Monzó, que en recuperar-se de l'ensurt li ha fet un 'advertiment' en nom de la salut de tots plegats: "deixa estar les endorfines. Primer aviso". Haurà de cridar més fort, perquè sembla que Kilian les té molta estima. I estan revolucionades.
Quim Monzó / ACN
Kilian Jornet en acció cursa extrema muntanya / @kilianj
Kilian Jornet a la neu / @kilianjornet
Gràcies, però, a en Kilian, hem descobert que tenim alguna cosa en comú amb un geni com Monzó: patim de vertigen.