El 'Bricoheroes' de Jair Dominguez i en Peyu està vivint una època convulsa. Els problemes amb TV3 han entelat la trajectòria d'un espai irreverent, trencador i espaterrant. L'historial té dos moments claus: quan van retirar-lo de la graella estiuenca de la tele pública després que el CAC veiés publicitat encoberta en els seus capítols, una decisió presa enmig d'una ofensiva de l'espanyolisme contra el format; i un altre pel gag sexual sobre Letícia Ortiz i la princesa Elionor, i que va obligar a tallar el seu contingut i va provocar una topada majúscula amb el director de la cadena, Vicent Sanchis. Ara bé, el que no ha canviat és una obvietat: el programa enganxa per original, per divertit, per fresc i desacomplexat. La tercera temporada ho demostra amb escreix.
L'últim capítol de les peripècies de la parella còmica és absolutament meravellós, especialment per la participació d'un personatge fora de sèrie en tots els sentits: escriptor, guionista, periodista, tuitaire i posseïdor d'un sentit de l'humor sensacional. Parlem de Quim Monzó, seguidor del programa fins a tal punt que s'ha convertit en el primer client d'en Peyu i en Jair. Va trucar a l'oficina amb un encàrrec que semblava senzill: que li construïssin una prestatgeria per emmagatzemar llibres. Què havia de ser, oi?
L'equip de bricolatge més trempat de la televisió es presenta al domicili de Monzó a l'Eixample barceloní. En Joaquim els espera sense deixar de fer la seva feina, és a dir, llegir, escriure i reflexionar sobre el món que li envolta. Ara bé, amb aquests convidats / operaris a casa, de tranquil·litat, gens ni mica. Són un terratrèmol i s'ha de vigilar-los de ben a prop. Les cares del client són una meravella televisiva, els diàlegs, els acudits. Cada minut és or. La prestatgeria potser no tant, però vaja, que és una excusa com qualsevol altra, malgrat que serveixi per guardar els tresors més preuats d'en Quim.
Alguns exemples per demostrar que aquest no és un capítol més de la sèries de 'Bricoheroes', sinó segurament l'episodi més ben parit de tots. La rebuda de Monzó a en Jair i en Peyu, prohibint-los tocar res de casa seva. O la discussió sobre una ampolla d'aigua i si estava o no 'mamada' per l'escriptor. O per acabar, veure en Quim fent-los 'el lío' quan tocava pagar. Hi havia tanta química i bon rotllo que les rialles entre tots tres no es podien amagar. No s'ho perdin.
Farà soroll, de vegades potser massa estrident. Però que no s'acabi mai: és televisió en estat pur.