Quim Monzó sentencia la Gala dels Gaudí amb una frase: "La cultura catalana..."

La Gala dels dissetens Premis Gaudí ja és un èxit per aquest número que la precedeix, el 17. Ja fa disset anys que uns bojos, encapçalats per Joel Joan, van empescar-se una Acadèmia Catalana del Cinema per promocionar el cinema català. Des d'aquell mateix moment la polèmica estava servida: què és cinema català: només el que es fa en català? Si fos així no hi hauria gala perquè no s'estrenen prou pel·lícules en versió original en català, així que es va decidir nominar i premiar el gremi del cinema català, tant si fan pel·lícules en català o en castellà. Un cop acceptada aquesta premissa, toca gaudir d'una nit a l'any en què els actors es posen guapos i desfilen per la catifa vermella a Barcelona. Però com tota gala té crítics, que és avorrida, llarga, o que no té gràcia. En el cas dels Gaudí hi ha encara un altre afegit: si és un anunci de Cultura catalana caldria que es tingués cura de l'eina principal de la Cultura catalana, la llengua. 

Hi ha un esport nacional que consisteix a mirar gales a la TV amb el mòbil a la mà per anar fent tuits, siguin Eurovisió, els Goya o els Gaudí. En això també som un país normal, tenim gales de 4 hores i tenim twitter encès per qualsevol polèmica. Una de les més habituals és criticar que els actors catalans no es mullen prou per a la defensa del país, pel procés en el seu moment i ara pel que toqui. Se'ls critica per fer causa de Palestina o del preu dels lloguers però no de Catalunya. Serà que consideren més oprimits els drets dels palestins o dels llogaters que els de la nació. Una altra cosa és la llengua. I si hi ha un tuitaire amb autoritat per parlar de llengua catalana és Quim Monzó, el més llegit dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, l'escriptor més reconegut del país en català i una patum. Tenia moltes coses a dir però va saltar del sofà en sentir una de les convidades, la cantant Mushkaa, filla de l'actor Eduard Farelo, incorrent en un oxímoron, una frase contradictòria en ella mateixa:

Per ser precisos no va ser a la Gala sinó a la catifa vermella quan la reportera de TV3 va entrevistar Mushkaa i Julieta. El to de l'entrevista el marca l'entrevistadora i Maria Xinxó fa una pregunta que fa vergonya en una gala cultural: "La cultura catalana ho està petant?". Aquest és el nivell. Si la periodista de TV3 ja és incapaç de parlar català, en català no "petem" res, l'entrevistada es posa al seu nivell. Mushkaa: "La cultura catalana està a tope". A Monzó no li cal afegir res a les paraules de Mushkaa però té pietat de les paraules prèvies de la reportera de TV3. L'absència del català i de la cura del català a una gala de cultura catalana posa nerviós Monzó que ho troba tot força xoni, quan un tuitaire li respon "Això es de nengs" i Monzó assenteix.

Són els signes dels temps. Si els Gaudí s'haguessin inventat abans la cantant que lliuraria el Premi seria Maria del Mar Bonet i la periodista que l'entrevista seria Montserrat Roig. Ara toca això. Pobre Monzó.