Quan un va pel carrer, sovint, és molt fàcil sorprendre'ns pel que fan o el que diuen les persones amb les quals ens anem creuant. De vegades, algun desconegut se'ns adreça per preguntar-nos alguna cosa. Entre el ventall de possibilitats, n'hi ha algunes que són de manual: "Té hora?" o "Sap com anar a noseon?" són dos clàssics. Però de vegades, també hi ha qui, si veu algú fumant, gosa apropar-se per demanar-li si li donen alguna cigarreta. A Quim Monzó no li han demanat una, però el que li ha passat aquest matí de divendres, hi té a veure.
Es trobava l'escriptor a la cruïlla entre els carrers Calàbria i Floridablanca. Recolzat a la paret fumant una cigarreta. Quan de sobte, se li acosta un "senyor amb un cigarret apagat a la mà, em saluda". Al cap d'uns segons, l'home li ensenya la cigarreta sense encendre a Monzó. I li diu una pregunta que l'ha deixat totalment descol·locat: "em diu: '—Què? ¿Que he d'esperar que llampegui?' No ho havia sentit mai". De maneres per demanar foc, n'hi ha moltes. "Té foc?", "Em deixa l'encenedor?" o "Em pots encendre la cigarreta?" serien les més estàndards. Però la pregunta que li han fet a l'escriptor l'ha sorprès. Un Monzó que ha reconegut que després d'allò, "Li passo l'encenedor".
La xarxa s'ha afegit a recordar altres preguntes sorprenents relacionades amb el mateix objectiu: