Hi ha poques persones a Catalunya que quan ells parlen o escriuen alguna cosa, cal escoltar-los i/o llegir-los. De fet, cal fer-ho i després, prendre nota. No diuen res debades i el seu talent, coneixements i trajectòria es mereix que se'ls faci cas. Quim Monzó és una d'aquestes persones. Geni absolut de la literatura catalana, i un dels millors opinadors del país, els seus articles són d'obligada lectura. Som molts també els que el trobem a faltar de manera regular a la televisió, com quan regalava als espectadors de l'enyorat Persones humanes del Mikimoto una secció imperdible al costat del presentador. En ella (o quan apareix en algun programa actual o entrevista), l'autor de Mil cretins o La magnitud de la tragèdia feia pixar de riure el propi Miquel Calçada, els espectadors de plató o els que ho veien des de casa.
Monzó es fixava en el que li sortia del monyo i en feia la seva anàlisi particular. I el que deia era d'un sarcasme i una ironia com n'hi havia poques. El més curiós de tot és que l'escriptor provocava sonores rialles al personal quan ell mateix no reia el més mínim. El seu rictus es mantenia seriot, la seva boca no dibuixava un somriure ni que el matessin. I ara, unes paraules del mateix Monzó, a propòsit d'aquesta qüestió, han generat una encesa reacció a xarxes per part dels seus seguidors. I és que és molt habitual observar com actualment, moltíssims humoristes, còmics i gent que es dedica a fer riure als altres, monologuistes, col·laboradors de tele i de ràdio o actors, quan expliquen el que volen explicar, quan reciten els seus monòlegs o fan els seus comentaris per fer riure els espectadors i oients, ells mateixos també riuen de les seves pròpies gràcies, com si el que acabessin de dir hagués estat molt enginyós.
Potser ho ha estat, però l'efecte es redueix si ells mateixos semblen dir, amb la seva rialla: "Què ocurrent que soc, quina xispa tinc, quina gràcia faig". Són com aquell cunyat o tiet que hi ha a tots els dinars familiars, amb tendència a explicar acudits sense gràcia, que no només fan vergonya aliena, sinó que a més, a ells els hi fa riure molt. Per això, el bo d'en Monzó ha fet una pregunta molt concreta a tots aquests humoristes que s'estilen avui en dia. Una pregunta i un consell, ajudant-se d'una icona de l'humor, algú que hauria de servir d'exemple, perquè fa pixar de riure tothom, i des de fa anys, especialment a Catalunya, sense que se li escapi ni un sol gest de riure de les seves pròpies gràcies. Parlem del genial Rowan Atkinson. Pel Quim, el creador de Mr. Bean o l'Escurçó negre és el més clar exemple de com haurien de fer-se les coses: "Humoristes i monologuistes catalans, que veieu que aquest senyor rigui en cap moment de l'esquetx? No, oi? Doncs d'això precisament es tracta", diu, recordant un gag impagable de l'humorista britànic.
De seguida, allau de reaccions a la xarxa, com la del també genial Senyor Bohigues del Versió RAC1 de Toni Clapés. No ha estat l'únic. Monzó, per cert, ha destacat una virtut del col·laborador de RAC1, que també tenia el meravellós i recordat Pepe Rubianes. I és que com ell diu, "Ja em tenen els collons plens tots aquests que es pensen que riure després del que diuen farà que la gent es pensi que són MOLT i MOLT divertits".
Quim Monzo, geni. Facin-li cas.