Ara que fa unes setmanes que ja no podem gaudir de l'immens plaer que era llegir els articles d'opinió del gran Quim Monzó a La Vanguardia, un cop l'escriptor va dir que "penjava les botes de l'articulisme", ens hem de conformar amb anar llegint els seus comentaris meravellosos a xarxes, sobre qualsevol qüestió o reflexió que comparteix amb els seus seguidors. Per exemple, a 'X' o Instagram, on de tant en tant, ens regala alguna imatge impagable sobre algunes particularitats d'alguns locals que veu, o pintades al carrer o el que sigui susceptible de cridar-li l'atenció. Per no parlar d'algunes imatges memorables que ha publicat, com aquesta foto meravellosa en un bar, fa dos anys, quan l'estat de salut de la reina Elisabet II feia témer el pitjor.
Una foto que ho tenia tot: Monzó, en un dels seus bars de capçalera, el Bar Lalan's de l'Avinguda Mistral de Barcelona, agafant un gran crucifix i cara de susto. Davant seu, un altre gran, l'estimat periodista esportiu Quique Guasch, got a la mà, mòbil a l'altra, assegut a la barra. A la dreta, un dècim de loteria de Nadal, al fons, un televisor amb el Més 324 de Xavier Graset, i en un racó, tres Mossos d'Esquadra en una taula fent un break: "Aquí, pregant per la reina Elisabet II al bar irlandès de la cantonada". Un quadre deliciós ple de detalls. Detalls que no tenen a tots els bars on va, per desgràcia. Als seus preferits, sí, però darrerament s'està trobant massa vegades amb un costum que l'irrita.
I és que en els temps que corren, de vegades es fa difícil trobar que et serveixin un cafè dels de tota la vida, amb sabor, amb la mesura justa i amb un sobret de sucre (o els enyorats terrossos, que ja no es veuen en lloc). Ara et trobes tota mena de cafès, d'edulcorants i de culleretes, però res tan efectiu com la senzillesa de sempre. I precisament d'això es queixa el Quim Monzó, que n'està tip de demanar cafès a diferents bars i que no hi hagi una cosa tan senzilla com sucre blanc. Que si es recomana més el sucre morè, que si la panella, que si mel... Però ell, i no és l'únic, troba a faltar precisament que no li posin sucre blanc. De fet, el seu to és de que ja n'està fins al gorro: "Odi a mort als bars que no tenen sucre blanc".
D'entre les moltes respostes, la del seu bon amic Jordi Basté, que s'hi afegeix amb un "Fora el sucre bru de les nostres vides!".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!