Aquest dimecres, el món de l'esport ha regalat una imatge (o més d'una), meravellosa: la del Barça tornant a regalar als aficionats culers una nova final de Copa del Rei, el proper dissabte 26 d'abril a Sevilla, contra el Reial Madrid, gràcies a una nova exhibició al camp de l'Atlètic de Madrid a les semifinals, malgrat comentaris infames de Juan Carlos Rivero a TVE. Un partit que va desfermar l'eufòria dels aficionats blaugranes en veure com els jugadors de Flick van a velocitat de creuer i guanyen i guanyen i tornen a guanyar, i el més important, jugant com els àngels.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by FC Barcelona (@fcbarcelona)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by FC Barcelona (@fcbarcelona)

Als culers, en particular, i als aficionats al futbol, en general, veure partits com el d'ahir, imatges com aquestes, i sobretot, com juguen els futbolistes blaugranes, és per estar feliç i gaudir d'aquesta meravella que pot ser el futbol quan es juga com ho fan els de Flick. Però no ens enganyem, el futbol també té una altra cara, també en formen part d'aquest mundillo alguns personatges francament lamentables, que no projecten cap valor, ans al contrari, i que generen un rebuig profund en gairebé tothom. Jugadors com Vinicius i entrenadors com Jose Mourinho.

El tècnic portuguès, mal company sovint, fatxenda, protestón, menystenint tothom, posant somriure sarcàstic quan les coses no li ponen, s'ha fet un tip, durant la seva trajectòria, de faltar el respecte a tothom, sovint, a equips rivals i entrenadors d'altres equips. Ho va fer a Espanya quan Guardiola entrenava el Barça, ho va fer a la Premier quan ell era al Chelsea, al Tottenham i el United i ho està fent ara que entrena a la lliga turca. Actualment està al Fenerbache, i porta tot l'any tenint-se-les amb el rival ciutadà d'Istambul, el Galatasaray, i el seu entrenador, Okan Buruk. I aquest dimecres hi havia partit de Copa turca on l'equip de Mourinho va caure eliminat pel Galatasaray... Evidentment, el portuguès no s'ho va prendre esportivament i va protagonitzar una de les imatges lamentables a les quals ens té acostumats. Recordaran, per desgràcia, l'abjecta agressió al difunt i recordat Tito Vilanova, ficant-li un dit a l'ull en una tangana al Camp Nou...

Doncs ara ha fet una cosa similar, aquesta vegada, agafant del nas l'entrenador rival i prement. Un nou gest vergonyós, una nova demostració d'un tipus que mereix tot el rebuig. Un dels que ho ha vist ha estat el genial Quim Monzó, que ha dit una veritat com un temple. 15 paraules demolidores: "Passen els anys i continua obsessionat per ficar el dit a l'ull de la gent".

Tant de bo li caigui una sanció exemplar i aquest personatge nociu del futbol deixi de fer el ridícul i provocant vergonya aliena en un camp de futbol.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!