Som a la porta d'entrada de les festes de Nadal. Els carrers porten dies guarnits, la majoria d'empreses han celebrat el típic sopar de germanor, d'aquí un parell de dies sentirem la cançoneta insofrible dels nens de San Ildefonso cantant números de la Grossa... Vaja, que és a tocar. Tot té l'aroma d'aquesta època de l'any, i també la seva banda sonora. A moltes llars catalanes ja es canten nadales, especialment a aquelles cases amb canalla, que esperen amb il·lusió i paciència el moment de fer cagar el Tió. Bé, tions i tiones: coses del llenguatge inclusiu. No entrarem ni de bon tros en aquest debat, perquè se sap com comença la cosa, però el desenllaç és imprevisible. I no espatllarem l'esperit nadalenc sense ni tan sols haver estrenat oficialment aquest període. Però vaja, que els temps canvien i els usos i costums, també. És així.
Ai, el Tió. Entre aquestes qüestions de gènere i els acudits españolazos i atrotinats de Pablo Motos potser que enguany vinguin restrets a la seva gran cita. No serà pas així, perquè nens i nenes ja s'encarreguen d'alimentar-los bé, i quan arribi el moment l'atonyinaran amb una traça que no quedarà cap regal sense sortir de la seva panxa. Però si parléssim amb un d'ells amb calma, ves a saber que ens dirien. Ara bé, tenen una particularitat que els ha estalviat veure's involucrats en una nova polèmica: són vegetarians de mena. La seva dieta pot incloure avellanes, torrons, mandarines... mai no arengades, que són massa salades. Menys mal. Encara els acusarien de promoure el consum d'animals. Tot podria ser. I no és broma. O sí.
L'escriptor Quim Monzó ens ofereix una troballa que furga en el vegetarianisme o fins i tot veganisme durant les festes de Nadal. Dies en els que els àpats, tret dels menús de tions i tiones, són plens d'aliments i receptes tan poc friendly com els rostits, els canelons, l'escudella i carn d'olla, etcètera. Aturem màquines, però: no a tot arreu ho celebraran així. Ni carn, ni gaites. No matarem galls ni els esquarterarem, cap porc resultarà ferit ni cuinat. Tot això quedarà substituït per menjars molt més sostenibles i sense patiment animal, com ens explica la cançó que ha compartit al seu compte de Twitter. La famosa nadala 'Ara ve Nadal' mai més serà la mateixa. Des de fa un temps és vegana. Parin atenció, és de traca.
Les artistes Tatolina i la Cuca han vingut a salvar el veganisme nadalenc amb cigrons cuits, caps d'all, balls en comptes de talls sanguinolents. La tia Pepa passarà gana, el seu alè serà difícilment suportable, però el que calgui a favor d'una societat més conscienciada en el tema alimentari. Monzó no fica cullerada, per si de cas: sí que ho fan els seus seguidors, que van més enllà. Tofu, pastanagues i samarres de polipiel al poder. Les respostes són espaterrants.
Ni Fum fum fum, ni ous ni botifarres. Operació biquini en ple més de desembre. Ains.