Dilluns 4 de juny l'escriptor Quim Monzó té una cita al Palau de la Música per rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que li va concedir Òmnium Cultural. El diari on escriu li fa una gran entrevista al seu columnista estrella on parla sobretot de llengua i literatura. El titular triat per La Vanguardia és dels bons, fa pensar "Som trilingües: parlem espanyol, catanyol, i, alguns, català". No cal dir que l'idioma és ben viu per fer-lo servir com una eina per entendre'ns millor. El mateix Quim Monzó fa servir al seu titular una paraula inexistent als diccionaris de català: catanyol. En això consisteix parlar i escriure, en comunicar. Els aiatol·làs del català hiperventilaran contra Monzó per fer servir una paraula incorrecte, no normativa i inventada. O no s'atreviran contra el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que fa anys que s'afaita.

 

Pedro Madueño- ACN

Monzó revela que no va voler fitxar per una editorial de les que paguen molts diners, com Planeta: "Les ofertes que he rebut eren com per retirar-se i comprar-se un xalet com el de Pablo Iglesias, però jo volia que m'entenguessin". I per això no va marxar de Quaderns Crema. Es declara autodidacta pel que fa a la llengua catalana ja que a l'escola franquista no li van ensenyar ni un mot. I recorda Franco quan parla de política:  "Això que en diuen el règim del 78 va ser un callar, Franco havia nomenat un successor i des de llavors s’ha anat callant i fent la viu-viu. Que això sigui a fi de bé, que se’n vagi a la merda aquest Estat, ho veig molt difícil perquè tenen la força". Tanta força com per mantenir el president de l'entitat que el premia, Jordi Cuixart, en presó preventiva per delictes inventats.

 

ACN

Monzó fa temps que, camí dels 70 anys, és un dels savis als quals el país mira per tenir algunes certeses. Així que el periodista de La Vanguardia li fa la pregunta Com viu el moment polític? a un independentista. I ho respon de manera especialment curosa, separant Estat, entès com l'aparell político-judicial, i Espanya: "Jo soc pessimista, però l’Estat espanyol està quedant despullat davant del món, és fascinant. Cada vegada que tomben una euroordre al jutge aquell... Es pensen que Espanya és el seu cortijo". Meravellós acabar amb una paraula que tampoc no existeix en català. Llarga vida, Quim Monzó, tot i haver tornat a fumar.