Un fenomen digne d'estudi, en clau lingüística, són els molts bars, restaurants i locals que hi ha repartits per Catalunya on els clients o treballadors fan comentaris peculiars sobre la nostra llengua, sobre la llengua catalana.

Recentment, hem vist dos exemples que paga la pena recordar. A la Diagonal de Barcelona, en una terrassa, l'actor Biel Duran va al·lucinar quan a la taula del costat va sentir un grup de treballadors d'un gran centre comercial queixant-se que "un grup de gent parla acaloradament. Treballen de cara al públic, en uns grans magatzems. Amb sobreactuada indignació, es queixen que, massa sovint, es troben clients que els parlen català".

Biel Duran / @bielduran

També ha al·lucinat en Peyu, aquest cop, en un bar de Vic. Allà ha estat escoltant dues noies universitàries mentre estudiaven uns apunts i alhora, discutien sobre un examen d'anglès que han de fer: "No sé si aprovaran l'examen però la discussió la tenen en un català que no els hauria d'haver permès ni accedir a la universitat". 

I ara, qui ha recordat una anècdota sensacional que també, curiosament, va tenir lloc en un bar, ha estat Pilar Rahola. No li va passar a ella, però, sinó a Quim Monzó, que s'ha afegit a concretar què va passar, via xarxes. Anem a pams. L'escriptora recupera un fragment d'una zona mixta postpartit amb l'exjugador de l'Espanyol Leo Baptistao.

Leo Baptistao, en la seva època com a perico / @leobaptistao

Resulta que el davanter havia aconseguit un gol al darrer minut per al seu equip, i un dels periodistes li pregunta, en forma d'afirmació: "Gol in extremis, Leo". Resposta del brasiler? "No entiendo el catalán". Certament, paraules molt catalanes les tres... una anglosaxona i les altres en llatí. El periodista li fa la mateixa reflexió allargant l'explicació i en castellà. 

Rahola encara riu i recorda una situació viscuda pel seu excompany a La Vanguardia, el gran Quim Monzó: "Aquest em recorda el que va explicar una vegada en Quim Monzó. Va demanar un "bloody Mary" en un local i el cambrer li va dir, 'no entiendo catalán'. La resposta: 'póngame un María sangrante'...". Sublim:

En llegir-ho, el mateix Monzó recorda que "Va ser en un bar de la Diagonal" i que "La cosa fascinant és que, a la porta, ho anunciava: 'Bloody Mary'". A Rahola, aquesta anècdota mai no se li ha oblidat: "Ho he recordat sempre. I, com veus, Quim, continua la mateixa estultícia". 

Monzó afegeix més situacions kafkianes com aquesta: "A finals dels 80, en un bar del carrer Santaló, m'adreço al cambrer: 'Un frankfurt'. Em mira de mala hòstia i em diu: 'Si me lo va a decir medio en catalán no le voy a entender'". Sensacional. I Rahola, posant-hi la cirereta meravellosa: ""Frankfurt" sempre ha estat un mot molt nostrat. Catalunya profunda":

Rahola i Monzó. Dos genis de la llengua catalana. Meravellosos. Perdó! Ho direm en català, dedicat als cambrers en qüestió: "Wonderful".