Quim Monzó és d'aquelles quatre o cinc persones que quan diuen alguna cosa, te'ls has d'escoltar. Geni de les lletres, no només és un dels escriptors més descomunals que tenim a Catalunya, sinó que té un cervell lúcid, privilegiat, com n'hi ha pocs. No parla debades i més enllà d'escriure frases demolidores, que se't queden en la memòria per sempre, no només als seus llibres sinó també quan escrivia articles d'opinió (com els trobem a faltar), Monzó és algú que quan vol alçar la veu, ho fa, quan vol assenyalar algun fet que li toca els nassos, no es talla un pèl. I nosaltres que li agraïm. Observador descomunal de què l'envolta, va pels llocs amb els cinc sentits, i quan veu, on sigui, alguna cosa que grinyola, no es queda callat. Ans al contrari.
Monzó comenta el que li surt dels nassos, sigui del que sigui. Quan la mosca li puja al nas, ho verbalitza. Criticant, per exemple, aquest mal costum de molts còmics i humoristes de riure de les seves pròpies gràcies i posant l'exemple del geni Rowan Atkinson: "Humoristes i monologuistes catalans, que veieu que aquest senyor rigui en cap moment de l'esquetx? No, oi? Doncs d'això precisament es tracta". O comentant un cartell de la Diada amb un explícit "Love is like a fart. If you have to force it, it's probably shit". És a dir, "l'amor és com un pet. Si has de forçar-ho, probablement és merda". També alça la veu per petits detalls del dia a dia amb els quals es troba darrerament, com el fet d'anar a alguns bars i que allà no hi tinguin sucre blanc:
L'escriptor, com dèiem, fa un temps que va decidir que ja n'hi havia prou de fer articles d'opinió, però continua tenint una sèrie de costums als quals no pensa renunciar per res del món. I un d'aquests costums, d'aquestes tradicions que l'entusiasmen, és el d'anar a menjar sempre que pot a algun restaurant. Amant de la cuina i la gastronomia, i d'anar a locals emblemàtics i històrics del país, els darrers temps va observant un fet que el treu de polleguera, per dir-ho suaument. Per dir-ho sense panys calents, és testimoni d'un costum que li toca els testicles amb les mans fredes, com se sol dir de manera molt gràfica. On? A segons quins restaurants. Què és el que li toca el voraviu a Monzó? Que a molts d'aquests locals, "per poder anar-hi, has de reservar i, per reservar, els has de dir el número de targeta de crèdit pel morro"... Com ell diu: "Fins al barret d'aquests restaurants". No és l'únic, a jutjar per les respostes. Això sí, molts també assenyalen alguns clients irresponsables que després de reservar, no es presenten ni avisen, o avisen massa just:
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!