Era el dia 23 de maig quan Quim Monzó va publicar la seva última columna a La Vanguardia. “Aquest món ja no és el meu”, va titular aleshores abans de marxar misteriosament del diari. En aquell moment ningú no va explicar els motius del seu adeu, i els lectors es van sorprendre quan, de cop, van deixar de trobar els seus articles. Però la retirada temporal de l’escriptor arriba a la seva fi, i aquest diumenge revela ja hi ha una data fixada per a la seva reincorporació: el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes torna l’1 de setembre i continuarà publicant com ho feia abans de seu break, tres cops per setmana.
En una entrevista amb Magí Camps per a La Vanguardia, Monzó confirma la seva tornada i confessa també per què es va apartar, de cop i volta, del diari. Com la resta, feia dos mesos i mig que estava confinat. Aïllat a casa, la situació provocada pel coronavirus el va sobrepassar i es va veure abocat a dir prou. “Va arribar un moment que vaig petar, una depressió brutal. No em vaig veure amb cor de continuar”, explica. Per primera vegada, l’articulista parla obertament de la depressió en la qual ha estat sumit des d’abans de l’estiu: “Vaig petar, vaig derrapar, com Marc Márquez, que es va fotre una hòstia i, tot i que volia tornar-hi, ara s’ha d’estar tres mesos sense córrer. Doncs jo m’he pres tres mesos sabàtics”. Assegura que la Covid-19 l’ha afectat moltíssim “no com a malaltia física, però sí mentalment”.
Més enllà de la depressió dels últims mesos, Monzó reflexiona sobre el que ha llegit que es deia d’ell a les xarxes socials. “Feien una anàlisi intentant entendre per què jo havia fet una cosa. M’ho vaig mirar fascinat, veient com estaven deduint el que m’havia passat. Si jo mateix no sé què ha passat!”, s’exclama. “M’he fotut una santa pinya, he derrapat i he fotut la moto contra una pilona d’aquestes que hi ha als circuits, que semblen com Barcelona actualment. Hi han burxat i han donat per suposat coses, quan no hi ha cap pista fefaent que permeti arribar a una conclusió. Però en el món digital tothom arriba a conclusions de seguida, en qualsevol matèria i amb una facilitat esplèndida”.
Recuperat i amb les piles carregades, Quim Monzó comença un nou curs a La Vanguardia alhora que arrenca el gruix de l’actualitat informativa després de les vacances. Disposat, com sempre, a donar el seu punt de vista sarcàstic sobre els temes del moment.