Partidàs a l'Estadi de la Ceràmica de Vila-real. Un duel boig i ple de gols entre l'equip groguet i el F.C.Barcelona, amb una exhibició d'un nen de 16 anys que fa somiar a l'afició blaugrana: Lamine Yamal. Un altre jugador que es reivindica és Ferran Torres, que fa dues setmanes que surt de la banqueta i resol els partits amb gols, coratge i bon joc. Aquests dos noms són el millor que ens deixa la cita futbolística. A l'altre extrem, la part més negativa, pèssima i patètica, també hi ha un ferm candidat a la medalla d'or: l'entrenador dels de Castelló, Quique Setién.
Els demèrits del tècnic càntabre no es van materialitzar sobre la gespa. La seva exhibició va tenir lloc a la roda de premsa posterior al partit. Abans d'explicar fil per randa què va passar, hem de recordar que Setién fa dues temporades que està a Vila-real. Una terra on, tot i els intents de la dreta extrema i l'extrema dreta per erradicar-lo, encara es parla el català. Abans d'arribar a la Plana Baixa, com tots saben, va ser tècnic del F.C.Barcelona. Una experiència curta amb resultats desastrosos, molt Bartomeuística, però hi és al seu currículum. Dit això, apostem el que vulguin que està familiaritzat amb la llengua. Que no la domina? Que no la fa servir? Que no és la seva? D'acord. Però d'aquí al que va fer hi ha un abisme. Un que parla d'educació, de respecte, tolerància i normalitat. O millor dit, de l'absència total d'elles.
El precedent de Xavi Hernández, defensa el català en roda de premsa
Setién no és Xavi Hernández, ho sabem. És com comparar un ou i una castanya. I no només en aspectes futbolístics, no. Hi ha coses evidents, com que en Quique és de Santander i Xavi de Terrassa. Les llengües maternes de cadascú són diferents. No imaginem al primer defensant el català, com sí que va fer l'entrenador culer aquest cap de setmana en acabar la seva condemna a Luis Rubiales i la mostra de suport incondicional a Jenni Hermoso. Un periodista de la Cadena SER li va reclamar a Xavi que repetís la seva valoració, però en castellà. La resposta va ser un no, però ple d'elegància, d'enginy i d'orgull. "En castellano te lo traduces, que he hecho un speech en catalán maravilloso, es una lengua maravillosa. Se traduce y sin más". Doncs bé, el contraatac de Setién perd per golejada.
Setién, patètic. Resposta desagradable a una periodista de Catalunya Ràdio
Això respon Setién a la periodista de Catalunya Ràdio, Mireia Ruiz, que li demana com havia vist Ferran Torres. Ho fa en català, tenint en compte els antecedents abans exposats. Amb una cara d'estaquirot que no te l'acabes, com si el cervell hagués anat a hibernar, reacciona així, sec i esquerp. "Es que no te entiendo". Esbufega, dibuixa un somriure estrany i desafiant i afegeix: "Pérdoname". Ara és quan surten els espanyolistes a defensar-lo, clar, com ha de respondre si no entén la pregunta? Doncs mira: primer de tot, costa de creure que no entengui la frase "com has vist Ferran Torres", per exemple. I segon: en el cas que sigui cert, i la capacitat de comprensió de l'entrenador tendeixi a zero, hi ha dues-centes mil maneres més elegants de fer-ho saber. Però no, s'estima més aquest estil. L'estil que més agrada als ultres, als supremacistes monolingües, a la caspa hispànica, que el consideren un ídol. Fatal. Ja podria aprendre d'altres espanyols, com Míchel, entrenador madrileny del Girona.
No el vam veure així de sobrat al Camp Nou, oi? Setién i els seus límits, la història més trista del món.