Fa anys que el Govern Aznar va entrar de ple a l'anomenada Guerra del futbol per impedir que una empresa poc afí al PP, PRISA, propietària dels drets de futbol a Canal +, es quedés tota l'audiència i la inversió publicitària. I va imposar per llei que determinats partits fossin d'interès general i per tant retransmesos en obert: la Selecció espanyola a la fase final d'un Mundial o la final de Champions. És per aquest vestigi que els espectadors van poder triar dissabte veure la final City-Inter a Movistar o a La 1 de TVE. Totes dues van semblar la mateixa porqueria anticatalana i van pecar del mateix repugnant biaix: odien Guardiola.

Que quedi escrit: personatges com la tal Guasch o l'obsolet Rivero no odien Pep Guardiola per llest, per exitós o per calb. L'odien per català, catalanista, independentista i perquè els planta cara i no s'arronsa. I si a la TV de pagament tenen una sicària del Madrid, Susana Guasch, a TVE qui fa la feina bruta antiguardiolista és un empleat públic: Juan Carlos Rivero. Té els dies comptats a TVE, la cadena el farà fora aviat, però morirà matant. Matant la deontologia professional. La retransmissió, que va aconseguir un 31,6% de share, líder absoluta, va semblar de la RAI italiana, tots a favor de l'Inter de Milà, com quan a la final del Mundial Argentina-França Rivero era un francès més. Fins i tot Albert Chapi Ferrer, ex del Barça, semblava poc afí a Guardiola. És l'efecte Abelardo, un ex culer que comenta mai han de semblar partidari del Barça. Twitter recull desenes de mostres de l'antiguardiolisme a TVE, com negar el mèrit de Pep i atribuir-ho als diners invertits comprant jugadors:

L'antiguardiolisme és una derivada indissimulada d'anticatalanisme. Una obsessió pròpia d'acomplexats com Guasch i Rivero. Dues cadenes, mateixa gasòfia.