Avui és un gran dia pels culers. Feia temps que els aficionats blaugranes no teníem aquell neguit previ a un partit, i durant, i aquesta eufòria un cop acabat el match. I és que avui, per fi, tenim motius per estar amb un somriure d'orella a orella. Feia quatre anys que el Barça no vivia una nit màgica a Europa, i ara per fi ha arribat. Els de Xavi Hernández són als quarts de final de la Champions després de guanyar el Nàpols a Montjuïc. Un 3 a 1 que va desfermar l'alegria dels tècnics, jugadors, aficionats i directius. El Barça serà al bombo de divendres, ja es troba entre els 8 millors equips d'Europa, després d'un partit força bo on vam viure una nova demostració d'alguns jugadors que fa sentir als culers que tenim futur. I és que la nova exhibició de Lamine Yamal, Fermín i sobretot, Pau Cubarsí, és per felicitar-se. Molt més que això. Partit descomunal de dos menors d'edat, que no tenen edat per conduir o comprar begudes alcohòliques, però que s'han posat tot un Barça a l'esquena. 

El flamant MVP del partit, repetim, amb 17 anys, va tenir una actuació estelar. Una més. És tan bo que ara mateix sembla indiscutible a l'onze titular. El mateix Cubarsí va dir que era un dels dies més feliços de la seva vida i que ara esperaria impacient el proper divendres. Per què? Perquè aquell dia hi haurà dos focus informatius que el tindran molt atent: un, el sorteig dels quarts de final de la Champions, per veure quin rival li toca al Barça. El segon, perquè el seleccionador espanyol, Luis de la Fuente, donarà una convocatòria de la Roja on no sorprendria gens que el nano del planter blaugrana estigui entre els convocats. Qui no hi serà és Brahim Díaz.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Brahim Díaz (@brahim)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by @lamineyamal

El jugador del Madrid ha triat jugar amb el Marroc, i el madridisme més patriòtic s'ha posat les mans al cap. I no només això, sinó que han començat a dir barbaritats per atonyinar el seleccionador espanyol i la Federació espanyola per haver gosat deixar escapar un jugador com Brahim. Entre les crítiques més recent que han deixat anar per la boca, però, hi ha qui s'hauria de tapar una mica abans de dir segons què. Primer, atacant gratuïtament Lamine Yamal, que té un cas com el de Brahim, amb pare marroquí, i que juga amb la Roja perquè diuen que amb ell es va ser més curós i hi havia més voluntat de comptar amb ell. De seguida, madridistes hiperventilats dient imbecil·litats:

A Radio Marca han analitzat la no convocatòria de Brahim Díaz amb Espanya. Diu José Luis Sánchez, el d''El Chiringuito, que "no han querido que Brahim juegue con españa". Però atenció al que diu un altre col·laborador, amb un tuf de catalanofòbia que tomba: "A nadie se le escapa que si se llamara Brahí Pons estaría convocado hace tiempo con la selección española. Cualquier forma catalana de nombre". Un altre fa brometes amb noms catalans, "Pongs, Martorel, Brahí Martorel", tal i com s'hi ha fixat un usuari. Està clar que el que volien era atonyinar el seleccionador deixant caure que només convoca jugadors del Barça o sortits de la pedrera culer. Però la manera que han triat per fer la crítica, no només és covard, sinó catalanòfoba:

Lamentable. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!