Rafael Nadal és una llegenda esportiva. Com a tennista, un crac irrepetible, una bèstia, una màquina d'aixecar trofeus. Res a dir en aquest sentit. Ara, quan el de Manacor guarda la raqueta, ui. Ai. L'ídol té els peus de fang. De fet, només ho és per a un determinat tipus de persona: els reaccionaris. Els carques. Els ultres i els seus cosins. Don Rafael Nadal Parera, l'ambaixador espanyol de la caspa. Però no ho diguin gaire alt, que l'españita s'ofèn. I et munten escamots d'afusellament en qualsevol cantonada. No seria la primera vegada.
Nadal, que ja veu que la seva carrera esportiva està agonitzant per les lesions, s'ha buscat un bon soci per continuar ingressant zeros a dojo. Ambaixador de la Federació de Tennis d'Aràbia Saudita. És l'últim dels grans esportistes mundials que sucumbeix als milions infinits dels xeics i de les seves dictadures tolerades per Occident. No li caldria, perquè la seva vida, la dels seus descendents i d'unes quantes generacions més està més que assegurada. Però sempre en vol més, peti qui peti. Que li aprofitin, però per molta cobertura d'or que s'hi posi, l'interior és transparent com un paper de fumar. I el que hi ha allà dins no ho envegem pas; més aviat provoca repulsió.
L'entrevista que va oferir a 'El Objetivo' d'Ana Pastor a La Sexta és un document prou potent per començar a debatre, seriosament, si cal posar-li un micròfon com a un gran estadista, científic o artista. Amb sentir-lo fent crits a la pista de tennis en tenim prou, de veritat. És obrir la boca i pensar en el meteorit. Atenció a les seves paraules sobre el fitxatge pel règim dels petrodòlars: "Yo no creo que Arabia me necesite a mí para lavar ninguna imagen. Es un país que se ha abierto al mundo, es un país con un gran potencial, es lógico que el mundo se vaya para allí. La sensación es que se compra todo con dinero y que ahora Rafa también se ha vendido al dinero... entiendo que la gente pueda pensar eso, que hay cosas que a día de hoy se tienen que mejorar". Ho entén, però se la sua, amb perdó. Que si en uns anys no hi veu canvis, reconeixerà que s'ha equivocat. Però mentrestant, a la butxaca.
La pitjor part de la seva intervenció va girar al voltant del feminisme, a la igualtat, tot això que provoca tanta urticària als masclistes. La seva incomoditat el delata: "No soy hipócrita. No quiero decir cosas que me son fáciles de decir y no pienso. La inversión para mí debe ser la misma para hombres y mujeres. Las oportunidades, las mismas. Y los sueldos. ¿Los mismos? No. Lo que es injusto es que no haya igualdad de oportunidades. Si me preguntas si soy feminista dime qué es ser feminista. Si me dices que ser feminista es que un hombre y una mujer tengan las mismas oportunidades, soy feminista. Tengo hermana, madre... ese término de feminista se lleva a unos extremos que no... claro que quiero igualdad. Y la igualdad no reside en regalar". I així tot. Aquest és l'ídol de l'espanya més acomplexada. Quin partit t'has marcat, figura: t'han esmicolat a les xarxes socials. Un trofeu més a les vitrines.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!