Rafa Nadal és el flamant guanyador de l'Open d'Austràlia. La seva victòria de diumenge contra el rus Medvédev va ser èpica, després de remuntar dos sets en un partit interminable de més de 5 hores. Encara més tenint en compte la greu lesió que va patir fa mesos, i per la que ha estat a punt de posar punt final a la seva trajectòria. L'espectacle esportiu va ser monumental, digne de la seva carrera sobre les pistes. És un crac amb la raqueta, això és inqüestionable. Ara bé, fora d'elles el protagonista no brilla tant. O millor dit: brilla molt entre els membres de determinades ideologies i marcs mentals, mentre que la resta del món se'l mira amb desconfiança. Això com a mínim. 

Si aquest dilluns han esmorzat al bar llegint la premsa (l'esportiva i la 'seriosa'), s'hauran fet un fart de llegir "el más grande", "el mejor de la historia" "el primer tenista en conseguir 21 Grand Slams". Han oblidat tots ells afegir l'adjectiu "masculino", perquè el de Manacor és el quart esportista que assoleix aquesta fita. Sí, el quart, per darrera de 3 dones a les que, de cop i volta, han col·locat al fons del calaix de l'oblit. Noms tan importants d'aquest esport com Margaret Court, Serena Willians i Steffi Graff, que de fet en tenen més a les seves vitrines: 24, 23 i 22, respectivament. Ara bé, Nadal ha estat coronat com el millor per una qüestió de... testosterona​. Curiós. 

Rafa Nadal és "el mejor de la historia", dones a banda, és clar / El Mundo Deportivo

Al marge d'aquest detall gens menor, les gloses generalitzades d'en Rafael parlen d'un mestre jugant al tennis i d'un patriota espanyol dels que ja no en queden gaires. Soci i aficionat del Reial Madrid, la seva amistat amb l'emèrit fugit Joan Carles i d'altres membres de la reialesa ens ofereixen fotografies que alguns penjarien a les aules de les escoles per imbuir la canalla amb l'esperit dels espanyols de pro. D'altres imatges que el dibuixen com algú gens neutral en l'àmbit polític és aquella famosa instantània lluint una samarreta de Jusapol, el sindicat policial ultra. És un model a seguir, on vas a parar. Ara bé, segur que el seu fandom no recorda (o no vol recordar) alguna frase molt polèmica confessant que és el que menys li agrada de tenir DNI espanyol: "Cuando llega la factura de impuestos me siento menos feliz de ser español". Vaaaja. Bé, en aquest terreny s'assembla molt a Joan Carles de Borbó.

Rafa Nadal a Abu Dhabi amb Joan Carles / Twitter

Rafa Nadal amb una samarreta de Jusapol / Twitter

Amb tots aquests detallets de la seva biografia s'entén que hagi una enorme quantitat de ciutadans de l'Estat que sentin repulsió pel tennista balear. I un dels que han expressat la seva distància sideral ha estat un vicepresident del F.C.Barcelona com l'Alfons Godall. Godall viu a Andorra des de fa temps, però no perd de vista l'actualitat de Catalunya ni d'Espanya. I veient l'eufòria i genuflexió sistemàtica que acompanya la darrera victòria de l'esportista no s'ha pogut estar i ha signat una piulada demolidora contra Nadal. Sembla que té uns quants motius per detestar-lo: "El Rafael Navidad m’ha fet angúnia des del primer dia. El tinc al mateix sac que la roja, el RM, Alonso i tot el que representi l’estat enemic". Boom!

Alfons Godall durant una entrevista / Diari d'Andorra

Rafa Nadal després de guanyar l'Open d'Austràlia / EFE

No demanem pas que en Rafael es torni indepe, però si tingués una posició més neutral i menys esbiaixada segur que doblaria els seus seguidors. Una llàstima.