Rafa Nadal ja no és un tennista com a tal: ara és un extennista que es resisteix a penjar la raqueta. El físic ha abandonat completament a la llegenda de Manacor. La seva tornada està sent, esportivament, desastrosa. Ara bé, està aprofitant l'avinentesa per acomiadar-se del circuit, de les pistes i de les aficions de tot el món, rebent homenatges a tort i a dret. Ens sembla perfecte, tot i que faria bé de dir prou i passar pàgina. Oficialment i de manera definitiva, no d'amagatotis com fins ara. Perquè amb l'excusa de la competició, va colant gols aquí i allà. El primer a la seva dona, la Xisca, a la que deixa penjada amb la criança del seu fill. I després està el tema de Nadal, l'empresari. Un nen consentit de l'establishment, el que tot ho fa bé. Doncs no. Ni de bon tros.
En Rafa, que s'ha inflat a guanyar milions al llarg de la seva vida, no està disposat a perdre ni un sol cèntim quan posi fi a la seva carrera. Per això ha acceptat el càrrec d'ambaixador de la Federació de Tennis d'Aràbia Saudita, país on la democràcia és una il·lusió, el masclisme religió i les llibertats individuals, una quimera. Com que els àrabs no són tan diferents del seu pensament reaccionari i són fastigosament rics pel petroli que accelera la destrucció del planeta, endavant les atxes. Nadal no li diu que no a un bon sac de petrodòlars. Tanmateix, no és l'única via d'ingressos que explota. També s'ha fet empresari hostaler, del bracet d'una potent marca del mercat. El passat estiu obria el primer hotel a Palmanova, i el pròxim 15 de juny tallarà la cinta inaugural d'un nou establiment a Catalunya. A la bellíssima Tossa de Mar, a la Costa Brava. Allà ja estan tremolant per la seva arribada.
La premsa pronadal, que és gairebé tota, fa dies que fa la croqueta lloant les virtuts d'un hotel de luxe instal·lat a la Cala Giverola, una de les més boniques de la localitat de La Selva. Ni la firma ni Nadal no l'han construït, només han reformat les seves instal·lacions. El problema, i la por dels veïns tossencs, és que les intencions són les d'efectuar una ampliació. Una possibilitat que, segons fonts consultades per EN Blau entre els habitants de la vila, significarà "la ruïna". El valor paisatgístic i natural de la zona quedarà a expenses dels interessos econòmics d'uns pocs, amb Nadal com a referent. Doncs no, de cap de les maneres: ni Rafa, ni gaites: la cala no es toca.
L'empresa diu que "respecta l'entorn de l'hotel" i la seva singularitat geogràfica, però en aquesta vida és difícil fer una truita sense trencar els ous. Ja va ser força salvatge l'edificació del complex original, en temps de la dictadura franquista, i l'objectiu d'oferir 214 habitacions, restaurants i instal·lacions esportives fa pensar que l'ecosistema únic de l'indret quedarà malmès per excavadores, ciment i l'acció salvatge de l'home. No es podria dedicar a la filantropia després d'haver escrit el seu nom amb lletres d'or als llibres d'història de l'esport, no. Vol cobrir-se completament d'aquest metall preciós. Com era això? Don Rafael Nadal Parera, oi? Tan pobre que només tenia diners.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!