El manacorí Rafa Nadal és un monstre en la pista de tennis. Imparable. Impressionant. Aplaudim amb les orelles les seves gestes esportives, com els 13 Roland Garros o els 20 Grand Slams que col·lecciona en les seves vitrines. És, juntament amb el suís Roger Federer, el més gran de la història. Ara bé, la seva figura minva a la velocitat del llamp quan es dutxa, es canvia de roba i substitueix la raqueta per un micròfon o una gravadora. Concretament, quan en comptes de esmaixades, volees o deixades, ens il·lumina amb les seves opinions personals sobre temes tan delicats com a la pandèmia, l'economia o, taxan!, la monarquia. Nadal s'ha guanyat i de valent el carnet vitalici del club de fans de Joan Carles El Fugit. Normal que l'estimi: el Borbó ha anat 'de gorra' a la majoria de les finals que ha disputat en la seva carrera. És com el seu segon entrenador, un pare, un amic íntim amb el que sopar a la llum de les espelmes.
En una entrevista a Il Corriere della Sera, i reproduïda pels seus germans espanyols d'El Mundo o Marca, Nadal fa gal·la d'un argumentari que cap sencer en una capsa de mistos. La tesi: no critiqueu a Juanito, que ha fet molt per la pàtria. En concret, la frase és: "Può aver sbagliato; ma ricordiamoci sempre di quel che ha fatto per la Spagna", que vol dir "s'ha pogut equivocar, però sempre recordarem el que ha fet per Espanya". Això sí que és una anàlisi a fons. La parròquia espanyolista, monàrquica i "constitucionalista" forra carpetes amb el seu missatge. Tots ells creuen que han fet un 'ace', però en realitat els han fotut un 'break': bàsicament, Joan Carles s'ha enriquit de forma sospitosa, ha mantingut una vida familiar deplorable i, quan ha vist el futur negre, ha fotut el camp. Un exemple meravellós, on vas a parar. El patetisme joancarlista li ha valgut una repassada de campionat.
"No em preguntis de política", li va advertir al periodista. Ja s'olorava que no aniria bé la cosa. Quina gentota, "es que van a pillar"...