El bailaor Rafael Amargo continua fent entrevistes pels diferents canals de televisió arran de la seva detenció per suposat tràfic de drogues. Un tema fosc, lleig, polèmic. El van deixar en llibertat amb càrrecs, li han tret el passaport i la investigació continua. Ell rebutja els càrrecs amb vehemència: no així la tinença d'estupefaents i estris diversos, ja que assegura són per a consum personal. Es vanta de la seva alegria de viure, de les festes que fa a casa seva, de les persones que coneix i amb les que es diverteix. I ataca a periodistes, policies o qui gosi posar-li l'etiqueta de traficant. Moltes vegades, de forma histriònica i fregant el disbarat. Però Amargo és així. Excessiu. Per això és tan llaminer per als mitjans, que han cremat el seu telèfon durant els darrers mesos. La darrera periodista en entrevistar-lo, Cristina Pardo. En Rafael va deixar anar una perla que la podria 'liar parda', fent honor al programa de La Sexta.
L'artista està fent servir una estratègia arriscada per demostrar la seva innocència: brega i indirectes molt sucoses. Un dels temes que més li demanen i que ell s'explica amb detalls és el trànsit de persones i personatges pel seu habitatge del centre de Madrid. Allà passen coses, moltes coses. I han estat convidats tota mena de persones. Per exemple, els dos policies que el van detenir: "frecuentaban mucho mi casa". També afirma tenir relació amb el comissari Villarejo, que va en un pack de traca: el PSOE surt a la foto. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska; l'exministra de Justícia i actual fiscal General de l'Estat, Dolores Delgado, i un superjutge que va anar a les llistes de Felipe González, Baltasar Garzón. Tots ells han passat pel seu domicili i els seus espectacles. I no l'ajuden perquè "no pueden. Tienen que ser políticamente correctos". Aquesta és la resposta, enigmàtica però sucosa, que explica aquestes relacions: "Si van a tu casa traficantes eres traficante, pero si van ministros tú no eres de una familia bien, entonces, ¿por qué? O exministros... exministros, porque si fueran ministros me estarían ayudando con el pasaporte". Una petita reculada per no ficar-se en més problemes, vaja.
El culebrot Amargo és de baixa intensitat, però els pics són tan estrambòtics com sorprenents. Encara resten uns quants capítols per escriure: els "llegirem" per la tele, segur que sí.