La investidura de Salvador Illa va ser possible per l'acord del PSC i del PSOE amb ERC que incloïa un canvi substancial en la fiscalitat de Catalunya, de qui recapta els impostos i gestiona aquests diners. ERC era conscient que per empassar-se el gripau d'investir un president no independentista havia d'aconseguir un avenç molt significatiu pel país. Els temes fiscals són complexos d'entendre per la ciutadania i per vendre l'acord es va fer servir una paraula fetitxe: això és un nou concert econòmic per Catalunya com el que tenen només el País Basc i Navarra, que els permet tenir millor autonomia. Però aquesta setmana la ministra d'Hisenda María Jesús Montero ha negat que l'acord suposi un nou concert econòmic i s'han tornat a sentir veus que l'Estat ha aixecat la camisa a ERC. Una de les veus més crítiques amb aquest pacte d'investidura, la periodista Pilar Rahola, té molt a dir sobre aquest nou desengany pels catalans. El Youtube de Paraula de Rahola es titula "ERC: mentides, silencis i ocultacions". Vídeo:
Youtube
Pilar Rahola: "La primera evidència és que Esquerra Republicana va mentir. Va mentir als seus militants, als seus votants i ha mentit a la ciutadania. Va intentar vendre un acord que ja era molt difícil de comprar en aquells moments, assegurant que estàvem a les portes d'un concert econòmic o d'un canvi de fiscalitat que canviava el paradigma a Catalunya, de manera que era un canvi històric. Va arribar a parlar per tota Catalunya a través dels grups de militància quan intentaven aconseguir el sí, d'un autèntic canvi de la història del greuge econòmic que pateix Catalunya. I era tot fum. Ja estava clar. Allò no tenia res a veure amb el concert econòmic si els que coneixem el concert, evidentment, teníem clar que no ho era. Els tempos que es plantejaven eren tots insostenibles, s'havia de passar per unes passes que totes podien tombar-ho en qualsevol moment i al final el que hi havia era res més que un cafè per a tots una mica maquillat. Ni canvi de paradigma, ni concert econòmic ni final del greuge econòmic. Per tant, Esquerra Republicana, que sap perfectament quin acord va signar, va mentir. I com que quan això ho fan els partits sembla que forma part de la normalitat, hem de començar-ho a assenyalar amb tota la rotunditat".
Rahola segueix molt dura amb ERC: "Aquest no és un canvi històric com per exemple aconseguir l'amnistia, que sí que canviava completament la relació. Això res, això és una presa de pèl de les moltes que el PSOE ha fet amb Esquerra Republicana o de les moltes que Esquerra Republicana ha acceptat, malgrat saber que eren fum. Per tant, la primera evidència ens porta a la segona. Hi ha motius, més enllà de l'acord, que explicarien el sí d'Esquerra Republicana a un president com Illa, Salvador Illa, que té com a missió espanyolitzar completament l'única institució forta de poder que tenim a Catalunya, que és la Generalitat, que ja ha començat el procés d'espanyolització amb els nomenaments pitjors que podíem imaginar. Tots ells marcadament, militantment, anticatalans o anticatalanistes. I que té com a missió sense cap mena de dubte, posar Catalunya al servei dels interessos d'Espanya. L'home del 155, l'home de les porres de la policia, l'home que es manifestava amb Vox i amb Societat Civil Catalana. Aquest home ara és president de la Generalitat, gràcies a un partit que va formar part del moviment independentista i que va patir la repressió. Incomprensible".
"Per tant, segona evidència. Hi ha alguna cosa que ens amaguen. Què amaga Esquerra Republicana? Són qüestions fosques que no vol que se sàpiguen i els socialistes han jugat amb aquesta informació? Caldria malpensar en aquest sentit perquè hem viscut unes històries de partit B amb una mena d'empreses i unes campanyes brutes, tot opac, fet des de les mamelles del poder d'Esquerra Republicana i del partit. Per tant, estem parlant de coses molt fosques que no sabem si han sortit totes o com ara hi ha silenci mediàtic, ja no en sortirem més. És aquest el motiu? Perquè l'evidència és que ens amaguen alguna cosa. O l'evidència és que odien tant Puigdemont, odien tant Junts que prefereixen entregar a un espanyolista la presidència de la Generalitat abans que fer cap avançament en un acord amb el món independentista? L'evidència potser no és una certesa no sabem exactament què ha passat. Però l'evidència és que ens han amagat els motius. Perquè no poden dir que el motiu és un motiu d'ordre polític amb la presa de pèl que representa, amb els ministres socialistes rient-se'n completament, amb una Esquerra que sembla en modus catifa, és impossible explicar-ho termes polítics. Què hi ha, Esquerra Republicana? Temes espuris? Temes foscos? O temes senzillament de visceralitat? Amb el moviment independentista i molt especialment amb Junts i Puigdemont. No tinc la certesa en res, però totes les sospites òbviament estan obertes. La segona evidència és que no ho heu explicat tot i que no sabem per quins motius us heu mogut.
Rahola rebla el clau: "La tercera evidència és que Esquerra Republicana en aquests moments ha optat per la covardia. Han desaparegut, s'han amagat, no donen explicacions. Sí, sí, surt en un moment terminal la Marta Rovira dient ui ui, ui que no votarem els pressupostos. No us creu ningú, no passarà. Esteu agafats pel clatell. Aquest silenci durant tota aquesta setmana sense donar explicacions per què heu fet el que heu fet també us assenyala en un sentit de fugida. Heu fugit de la responsabilitat que teníeu en donar-nos respostes. Ja no cal dir tot el tema que coneixem de reunions l'octubre passat, d'acords que anirien en la direcció de facilitar el tripartit per tota Catalunya. Tot això ja no ho expliqueu ni doneu informació de res, però és esteu desapareguts. Què us penseu? Que aquí dia passa any empeny? Que no tenim memòria? Que no en tindrem? I finalment la quarta evidència se'n permet: en Junqueras. Com juga? Ara sembla que no tingui cap responsabilitat. Durant tot aquest procés va callar, de manera que, si sortia el sí... Bé, ell havia estat en aquella posició perquè no va dir que no, però si sortia no, també va quedar en una posició que vol dir que tenia dubtes, és a dir, nedar i guardar la roba, novament covardia. Això no és lideratge i això no és política. No sabem quins són els interessos que han mogut tot aquest procés ignominiós que hem viscut els darrers temps, però tenen molt poc a veure amb els interessos de Catalunya i res a veure amb la política, la política sana. Sobre què tenen a veure? Quins són els motius? No ho sabem. El que sabem és que estan desapareguts i callats. I qui calla atorga".