L'escenari de la política ens ha servit un capítol aparentment intranscendent, però que explotarà tant sí com no d'aquí a dos mesos. Arribarem al setembre sabent si tenim 133è president de la Generalitat de Catalunya, si el 130è recupera el seu càrrec, o si la ciutadania ha de tornar de provar trencar el bloqueig a les urnes. El president del Parlament, Josep Rull, ha oficiat una sessió extraordinària on, constatat que no hi havia cap candidatura viable, posava en marxa el rellotge de dos mesos per esmenar la situació. Una investidura fantasma i fallida. Ara comença el ball. "Tic-tac", que tan famós ha fet un popular presentador esportiu... i que ara fa seu, per una estona, l'escriptora Pilar Rahola.
Rahola analitza l'escenari des de l'òptica independentista i té claríssim per on hauria d'anar la cosa per obtenir la més gran de les recompenses: la unitat de l'independentisme des de les seves diferents sensibilitats polítiques, però amb un objectiu compartit que enforteix la causa i la lluita. El primer missatge és claríssim, no hi ha interpretació: "Si us plau, senyors de Junts, senyors d'ERC: dos mesos donen per molt si hi ha voluntat i hi ha interès a aconseguir i un acord. A veure si es llegeixen d'una vegada clarament els missatges que han enviat els ciutadans catalans en les eleccions, molt especialment a ERC, però també a Junts".
El diagnòstic és sever: "Els independentistes han dit 'hi som', però estem cansats i ens hem quedat a casa una part substancial. Hi som, però no ens agrada la baralla, volem la unitat. Hi som, volem que es defensin els interessos de Catalunya, però per damunt dels interessos dels partits. Hi som, però només hi tornarem si hi ha una unitat real, si més no estratègica, si més no d'objectius. Per remar junts en favor dels drets nacionals catalans". I el repte, de cap manera menor: "En aquests dos mesos ens hi juguem molt. Ens hi juguem la possibilitat que un subaltern de l'estat espanyol, que ha estat sempre un servil servidor dels interessos espanyols, anomenat Salvador Illa, pogués arribar a la presidència i amb els vots, o amb l'abstenció, d'un partit independentista". Fa una aturada en la figura del candidat socialista: "Quin progrés hi ha al darrere d'un home que ha estat a favor de la repressió contra l'independentisme, a favor de la repressió el Primer d'octubre, a favor de l'aplicació del 155, que era el primer que portava les pancartes a la manifestació? O no tenim memòria? Aquest senyor de progrés no en té res. El progrés és defensar l'autodeterminació i els interessos d'un poble".
Rahola no s'està per romanços: "Facin un acte de maduresa, de crítica, de catarsi, i aconsegueixin arribar a acords. Ningú demana una unitat fictícia. És evident que no es pot fer una mena de confederació dels dos partits per tirar endavant. Però sí que hi pot haver gestos en la bona direcció. I, hagi o no hi hagi investidura després d'aquests dos mesos, que si més no hi hagi l'intent d'una investidura al president Puigdemont, què significaria dir els ciutadans de Catalunya que han entès la lliçó". Rebla el clau i remata: "Els independentistes estan decebuts. Aquests dos mesos són claus. I no hi ha bròquil, no hi ha altre bròquil. O refan unitats en la mesura que es pugui, si més no estratègica, i s'avança cap a una investidura del president Puigdemont, o guanyarà novament la fatiga, la decepció. El desànim. No pot guanyar illa. Seria una subjugació. I no pot guanyar l'apatia, perquè cal que anem cap a posicions de defensa unitària dels interessos catalans. Tic-tac. Junts. Esquerra. CUP. Tenen dos mesos per aconseguir-ho".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!