"Esta crisis es terrible, pero me afectó más el otoño del 2017". És la frase del cap de setmana. O més ben dit, és la frase més vomitiva del cap de setmana. Javier Cercas s'ha cobert de glòria. I en van ja unes quantes. Però l'escriptor ha confós el seu autoadjudicat paper de sacsejador de consciències indepes amb el d'algú miserable i abjecte. Ja no es tracta de ser un provocador. Hi ha frases que s'haurien de recordar sempre per saber de quin peu calça segons qui. Frases, o tuitades que es fan ressò de frases.
Cuatro
És el que ha fet Miquel Iceta, retuitejant la barbaritat de Cercas. El primer secretari del PSC té al seu timeline de Twitter una emoticona d'un cor... Quina emoticona més equivocada, veient la poca humanitat de donar seguiment a les paraules lamentables de l'escriptor en una entrevista a El Periódico. Carles Puigdemont ja va deixar clar què en pensava de les paraules de Cercas: "Patir més perquè Catalunya sigui independent que no pas perquè hi hagi milers de morts. Prefereixen els morts d'una pandèmia que no pas haver d'acceptar el resultat de l'exercici del dret a l'autodeterminació, reconegut a la carta de Nacions Unides. La inquietud dels cortesans". Sala i Martin no es va quedar curt: "Feixista és aquell que diu que és pitjor un referèndum on la gent pot votar lliurement si seguir pertanyent a un país que no pas una epidèmia que, de moment, ha matat 250.000 persones".
Ara, els que han ensorrat amb les seves paraules el socialista, han estat Pilar Rahola o Antonio Baños. De Cercas, qualsevol cosa es pot esperar. Però que algú com Iceta ho aplaudeixi... L'escriptora l'aniquila i li expressa clar i català què li provoquen tots dos. Baños expressa el que es mereixen:
La crisi pel coronavirus està traient el millor de moltíssimes persones. També, malauradament, el pitjor de moltes altres. Cercas i Iceta, el clar exemple.