El Nacional va obrir aquest dimecres amb una exclusiva de país, molt transcendental: L’Acord de Divendres Sant, el model d’autodeterminació que serviria a Puigdemont. El director adjunt del diari, David González desenvolupava aquesta informació exclusiva en un extens, ben documentat i molt llegit article. El conflicte nord-irlandès, molt sagnant a diferència del català, va quedar encarrilat amb el pacte del 10 d’abril del 1998 amb l’autodeterminació com a desllorigador del pacte polític i constitucional. L'acord va permetre a totes les parts veure reconeguts els seus plantejaments, que eren diametralment oposats, però condicionats a la voluntat dels ciutadans. Aquest va ser el nucli del consens. Pilar Rahola, fent gala de la seva capacitat comunicativa, mira d'explicar-ho perquè s'entengui amb un vídeo al seu canal de Youtube Paraula de Rahola. Doneu al play:
Youtube
Rahola: "El 5 de setembre passat, el president Puigdemont va plantejar quatre condicions fonamentals, és a dir, una mena de full de ruta de com seria la negociació per la investidura. Primer va plantejar la legitimitat, el respecte a l'interlocutor. Que òbviament no s'hi tenia. Segona, va plantejar que tot el conflicte català sortís de la pantalla, de la via judicial i repressiva i passés a la via política. I això només es pot fer, lògicament, amb una ordre d'amnistia, amb una llei d'amnistia que és cap a on anem ara, és a dir, estem a la segona casella d'aquest procés cap a un acord d'investidura. El veurem després de la investidura, esperem que fallida, de Feijóo. El tercer punt que plantejava, la tercera condició del president Puigdemont era la creació de la figura d'un mediador o tal vegada un relator, d'una persona que, davant del fet que els dos interlocutors parteixen d'una gran desconfiança i no tenen cap simpatia mútua perquè els seus interessos són confrontats, cal un element extern, una figura externa que mediï i que relati el procés tal com es produeix. El quart punt era molt important i tal vegada ha passat més desapercebut. El quart punt, la quarta condició que va posar el president Puigdemont, deia que cal fixar com a límits únics de la negociació el marc dels tractats internacionals sobre drets humans i llibertats fonamentals". S'entén tot molt clar.
La importància de la quarta fase és la clau de la negociació: "Aquest punt és el punt que planteja entendre, resoldre i, per tant, pactar l'autodeterminació. És el que està fixant en aquests moments Waterloo. Ho explicava l'altre dia David González a El Nacional i cal que ho desenvolupem una miqueta més. El que plantejarà probablement l'equip de Waterloo quan ja estiguem en la fase final dels acords per la investidura és emular i recordar els acords de Divendres Sant que el 1998 va signar el govern britànic amb Irlanda i Irlanda del Nord. Com bé saben, aquests acords van ser fonamentals. De fet, 30 anys després hi ha una situació de pau perquè es va aconseguir un acord entre posicions totalment confrontades. La Gran Bretanya, que volia conservar Irlanda del Nord dins el Regne Unit, i Irlanda que volia la unificació de les dues irlandes en un sol país. Finalment es va aconseguir, amb un relator internacional nord-americà (el senador George Mitchell), respectar la decisió d'Irlanda del Nord de si voldrien una cosa o l'altra. És important per als catalans perquè és la primera vegada que s'aplica el dret a l'autodeterminació a un país, en plena Europa occidental, a un territori que l'ONU no considera colònia. Vostès saben, ens ho han dit moltes vegades, que nosaltres no podem apel·lar al dret a l'autodeterminació perquè no som una colònia, per bé que molts catalans creiem que sí. Però l'ONU no ens reconeix com una colònia i en conseqüència hem sentit de tots els líders polítics espanyols que Catalunya no té dret a l'autodeterminació. Molt bé. L'equip de Waterloo probablement apel·larà als acords del Divendres Sant. signats a Belfast el 1998, que apliquen el dret a l'autodeterminació a Europa occidental en un territori que no era colonial". Jugada mestra de Puigdemont.
Pedro Sánchez ja pot anar revisant aquell acord històric i emular Tony Blair si vol ser president: "Igual que l'autodeterminació es va aplicar a Irlanda del Nord, es pot aplicar a Catalunya i es pot aplicar al País Basc. És a dir, que la comparativa probablement no serà Escòcia o no serà Kosovo com s'ha plantejat moltes vegades. La comparativa serà el que va passar a Irlanda del Nord amb aquell acord. És cert que allà el referèndum que es va fer va sortir mantenir-se com a britànics. El resultat va ser el que va ser, però hi va haver una decisió de les dues parts, irlandesa i britànica, de respectar com a principi d'autodeterminació la votació d'aquell referèndum a Irlanda del Nord. És un element jurídic enormement important, és a dir, jurídicament és aquí on hem d'estar. L'acord, a més a més, tenia molts altres elements d'enorme importància. Per exemple, plantejava que, fos quin fos el resultat, els ciutadans d'Irlanda del Nord podien escollir ser nacionalment britànics, nacionalment irlandesos o podien tenir la doble nacionalitat. Com és així, en aquests moments tot ciutadà d'Irlanda del Nord pot ser britànic o irlandès, o totes dues coses. L'acord també plantejava l'impuls del gaèlic com a llengua d'Irlanda, que, per cert, recentment ha entrat a Europa. El Divendres Sant, per tant, és fonamentalment un concepte. No és un model"
Rahola vol deixar clares les diferències: "No és que Catalunya sigui com Irlanda, perquè no ho és. Aquí no hi ha violència. Aquí hi ha hagut sempre un plantejament polític. No estem com estaven uns i altres. Gairebé res és comparatiu. És a dir, que quedi clar que la comparativa és gairebé impossible. Ara bé, el que és molt important, i aquest és el concepte, és que es va aplicar legalment, internacionalment amb un relator, l'autodeterminació d'Irlanda del Nord, territori no colonial segons l'ONU, a plena Europa occidental. Per tant, és d'enorme importància que es tingui en compte que Catalunya pot també autodeterminar se, com ho va fer en el seu moment Irlanda del Nord. Aquí estem: Respecte. Amnistia, que anem cap aquí. Relator i després com ho farem per tirar endavant el procés d'Autodeterminació. Hi ha un concepte que tenim a l'horitzó: Divendres Sant de 1998. Un acord històric". A molts espanyols se'ls ha acabat la cantarella que Catalunya no té dret a l'autodeterminació. Hi ha un precedent i és perfectament vàlid.