La catalanofòbia també existeix en el món de l'art. El pintor irlandès Sean Scully va abandonar l'any 2021 Barcelona perquè estava cansat de sentir a parlar català a Catalunya. Tal com sona. Així ho va anunciar en un reportatge del diari britànic Financial Times. Estimava la ciutat, però no estimava la llengua. Segons Scully a la capital catalana, "anaves a reunions i parlaven completament en català, com dient fes-te fotre". Finalment, no va poder "aguantar a Barcelona per aquesta merda". Ara, gairebé cinc anys després, la Pedrera mostra una retrospectiva de l'obra de l'artista irlandès, cosa que ha provocat el rebuig d'entitats, personalitats i usuaris. I de Pilar Rahola que li dedica aquest vídeo al seu canal de YouTube:

Rahola: "Hi ha un etern debat sobre l'art i les idees dels artistes. En quin moment podem acceptar que ens agrada una obra o ens interessa una obra com, per exemple la de Picasso, sabent que, per altra banda, era un gran misogin. I és cert, les obres van per un camí i les idees dels artistes que a vegades poden ser molt miserables, van per altre. Així i tot, també és un fet que les declaracions tenen conseqüències. I aquest és el cas de l'artista irlandès-americà Sean Scully, que durant molt de temps ha viscut a Catalunya, de fet ha fet obres a Catalunya, i per tant parlem d'un artista de renom internacional, i que el 2021, després de viure molt de temps a Catalunya, va decidir que se n'anava de Catalunya fart que tots parléssim català a Barcelona, i absolutament indignat perquè al seu fill li feien estudiar català a l'escola. Totes aquestes declaracions i indignacions les va explicar en un diari".

Sean Scully, La Pedrera / ACN
Sean Scully, La Pedrera / ACN

"Aquest senyor que va menysprear la nostra llengua tot i que ell ve d'una cultura on hi ha una llengua també castigada i ferida per la història que és Irlanda, tot i els seus orígens irlandesos aquest senyor no va tenir cap mena problemes a ocupar Catalunya, és a dir, viure com okupa Catalunya. Que bonic és Catalunya, que bonic és Montserrat, on va estar fent un treball, que bonic és la Pedrera on ara exposarà. Tot és molt bonic, però el català que es foti. La llengua mil·lenària del país, la seva identitat és una merda. Me'n vaig perquè parlen en català, quina vergonya. A Catalunya parlem català, ho intentem, ho intentem malgrat tot, la repressió les dificultats, els obstacles, I aquest senyor, des de la seva prepotència, des del seu supremacisme i, òbviament, des de la seva catalanofòbia, ens menysprea públicament en un diari internacional dient «Oh, el meu fill de 12 anys l'obliguen a parlar català a Catalunya! Què s'han cregut aquests paios? Què s'han cregut?» Se'n va menyspreant-nos. I ara li muntarem una exposició a la Pedrera. És cert, és bo que un artista internacional i internacionalment conegut exposi a la Pedrera, però ens acaba d'insultar, acaba de menysprear la nostra llengua. No serem una mica mesells? És possible que ens insultin ens menyspreïn, expressin una catalanofòbia públicament, internacionalment, i després els aplaudim, els elogiem, i a més ho farà a la Pedrera. Quina ironia del destí de veritat. Recordem que Antoni Gaudí, l'11 de setembre del 1924, va ser empresonat per la policia i va anar al calabós perquè va gosar mantenir el català davant d'uns policies. Antoni Gaudí va ser empresonat per parlar català. I ara exposaran a la Pedrera les obres d'un paio que menysprea el català i que se'n va anar de Catalunya perquè tenim la gosadia de parlar-lo".

Sean Scully museu santa cecilia montserrat
Sean Scully, museu Santa Cecilia a Montserrat

"No podem ser més mesells. És que és poc el que ens passa. Quan reaccionarem, quan mostrarem un mínim d'orgull per la nostra llengua i la nostra identitat, si us plau no cal perseguir els que no ens estimen però no els elogiem no els posem fàcils les coses. L'exposició de la Pedrera potser serà bona però sens dubte en aquests moments és un insult per Catalunya per la seva memòria, per la seva llengua i per la seva identitat. No, això no Scully. Torna-te'n cap a Irlanda a veure si et volen quan menyspreïs l'irlandès. O cap als Estats Units i digues que estàs emprenyat perquè tot el dia parlen en anglès. Què t'has cregut? Potser ets un bon artista, però com a persona ets un miserable".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!