Pegasus és una criatura mitològica que ha irromput amb força al conflicte entre Catalunya i Espanya. Oblidin cavalls amb ales ni res semblant: parlem d'un sistema d'espionatge de telèfons mòbils creat exclusivament per a Estats sobirans que volen controlar aquells que considera rivals, enemics o, senzillament, dissidents. Aquesta és l'eina que el CNI i l'Estat espanyol va fer servir per intentar combatre l'independentisme català. Descartat el diàleg i la democràcia, sembla que només podien recórrer a la violació de la intimitat de desenes de persones. 'A por ellos'. Un escàndol majúscul que engrosseix la llista d'infàmies de la guerra bruta contra les aspiracions legítimes d'un poble: cops de porra, empresonaments, repressió, mentides i ara també espionatge massiu. Espanya retratada tal i com és: fosca i incapaç de vies més civilitzades. Pilar Rahola està indignada, com li passa a milers i milers de catalans, i que hauria de preocupar també a la majoria d'espanyols. El 'Paraula de Rahola' d'aquest dimecres 20 d'abril és una repassada descomunal a Espanya per utilitzar aquestes pràctiques. Son pròpies del que defineix com a "la fallida del sistema democràtic espanyol, que és de tal nivell que falla per tots els ciments. La dels partits polítics, decidits a acceptar i permetre l'abús i la destrucció de drets civils per poder controlar unes idees o frenar l'anhel d'un poble. La de les institucions, començant per la monarquia, tan podrida com el propi sistema. La dels mitjans de comunicació, que han estat elements fonamentals de la minimització de la repressió, fins i tot de l'aplaudiment. I sense cap mena de dubte és una fallida dels intel·lectuals espanyols, on sou? Heu viscut el dia a dia d'un procés de destrucció de drets contra unes idees, contra una gent, contra un poble, i heu callat! No hi sou! Esteu absolutament adormits, anestesiats, o pitjor encara, sou còmplices".

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont / Foto Marc Puig

Rahola considera el CatalanGate com "l'escàndol d'espionatge més important del món! No hi ha cap altre país que hagi fet un espionatge tan massiu". Un rècord mundial que, això sí, té gust 'typical spanish': és a dir, hipòcrita. Tenim "un Centre Nacional d'Intel·ligència que diu "ai, no, nosaltres no!". Però si ho heu dit vosaltres mateixos: "Només vam comprar el Pegasus per espiar a l'estranger". I clar, Catalunya que ha de ser, oi? Per nosaltres la van comprar. I ho van fer". La Pilar és meridiana i contundent: "Han espiat els nostres representants, la nostra gent. Han violat la intimitat perquè volien perseguir les idees. Això no és una democràcia, ni tan sols una república bananera, o una monarquia bananera. Això és un estat fallit. Espanya no pot haver caigut més en la misèria. És un país que demostra una mentalitat tan reaccionària, cavernícola i que no ha superat el franquisme que és la riota o la vergonya de molts. Estem vivint l'escàndol més gran des del GAL." L'esclat d'aquest cas, a través d'un reportatge al New Yorker "és una vergonya històrica". Però a Espanya fan com qui sent ploure. "Els mitjans de comunicació ho ignoren, excepte algun cas. O fins i tot diuen "és normal, aquests se'n volien anar!"  Si ens hem de carregar una mica de democràcia la recuperarem, però ui, si se'n va Catalunya...". En quant als partits polítics, passa el mateix: "Excepte Podemos que aixecarà una mica el dit "oi, oi, oi, que esto es muy feo...". Però "ningú no farà res. No caurà cop govern, no hi haurà un escàndol de primer nivell. Estan més entretinguts amb en Piqué i aquestes coses, que no pas en l'escàndol d'utilitzar un software per espiar ciutadans, i finançar-lo i pagar-lo per part d'una institució de l'Estat". Ara bé, Rahola mira cap a Catalunya i planteja aquesta qüestió importantíssima: "Què en fem? Perquè és evident que la resposta no pot ser "eh, eh, posarem una denúncia". Que en un moment tan greu sigui més important la diferència de partits, les estratègies, és tot plegat una punyetera vergonya!". El seu enuig amb Esquerra és gran, després de sentir declaracions com "estem molt enfadats amb el Sánchez" o "potser perilla la taula de diàleg". "Però si la taula no la teniu! Però de què aneu? Sembleu una catifa!" Insisteix: "No hi ha la capacitat de l'independentisme de tenir per un moment novament una certa dignitat i mostrar unitat davant d'un fet tan greu?". L'única via és la que apunta a continuació: "Reacció. Demostrar a Espanya que encara som un poble digne, que ho som. Els que potser no son tan dignes son alguns dels nostres representants". Missatge a la classe política nostrada: "Si no passa res i tot segueix igual, aleshores potser els indignes son vostès. Els que diuen representar-nos":