El Nacional ha destapat un greu cas de catalanofòbia, que potser amaga alguna altra fòbia no declarada, contra l'exconsellera d'Universitats de Junts Gemma Geis. Quan ERC va forçar Junts a sortir del Govern, la consellera del partit de Carles Puigdemont va tornar a la seva antiga feina de professora de Dret Administratiu a la Universitat de Girona (UdG). Havia de consolidar la plaça examinant-se davant d'un tribunal. El problema és que aquest tribunal desprèn un tuf anticatalà o tenir comptes pendents amb la candidata per ser, precisament, exconsellera d'Universitats de Junts o vicerectora de la UdG. El procés ha acabat als tribunals de Justícia per la falta d'imparcialitat i pels arguments catalanòfobs que els membres van fer servir contra l'exconsellera. Alguna cosa fa molt mala pinta i Pilar Rahola ofereix algunes pistes de què va passar, a banda de compartir la indignació de tots els que han llegit la notícia d'El Nacional: "Acusen Geis de falta d'ètica per voler examinar-se en català". Així comença Paraula de Rahola a Youtube:
Rahola: "El cas Gemma Geis, l'escàndol de drets lingüístics vinculat al cas Gemma Geis, és monumental. És un escàndol monumental, un atac directe que cau damunt del prestigi i del bon nom de la Universitat de Girona. I probablement és un dels escàndols més lletjos, més estridents, dels molts que patim en temes de matèria de drets lingüístics. Gemma Geis després del seu pas per la política vol tornar a la seva plaça de professora de Dret Administratiu a la Universitat de Girona, per cert, universitat on ella en va ser la vicerectora. I cap problema hi va. Però aleshores ella la plaça la tenia interina i hi ha un moment en el qual es pot presentar a un tribunal per aconseguir la plaça de manera definitiva. Aquí comencen els problemes, perquè, què fa? Fa una cosa molt estranya. Demana fer l'examen en català a Catalunya en una universitat catalana. A qui se li acut? Gemma, sisplau, però que no saps on vius? Déu me'n guard. D'entrada, el tribunal que l'havia de jutjar. Tres dels membres eren de fora de Catalunya, un era el tal Luis Medina de la Complutense de Madrid, els altres, en fi, només hi havia dos que eren catalanoparlants. Tota mena de problemes. Aleshores, demanem traducció simultània, és un servei que es pot utilitzar".
Rahola: "En cinc anys era la primera vegada que s'utilitzava la traducció simultània. Bé, doncs posem-lo. I a partir d'aquí, escolti'm senyora, molt malament, No només té tota mena de retrets, el senyor Luis Medina li diu que havia d'haver utilitzat l'idioma comú, que la universitat no és una cosa local, sinó una gran universitat. Aquest senyor, per cert, signant del Manifest contra l'Amnistia de la Complutense. Però el cas més, per mi, cridaner i impresentable, inacceptable, inexplicable és el de la senyora Maria Mercè Darnaculleta. Professora, titular de Dret Administratiu, membre del tribunal que havia de valorar a Gemma Geis i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, poca broma. És l'equivalent al Consell d'Estat. Aquesta bona senyora decideix enlletgir el que ha fet Gemma Geis, com s'acut demanar-ho en català, i dir que això va en contra de l'ètica universitària. Diu que 'opció lingüística de la candidata contradiu obertament dos principis bàsics de l'ètica universitària, la neutralitat i la universalitat. Em pot explicar per què demanar en català un examen en una universitat catalana a Catalunya en contra dels principis ètics de la neutralitat i la universalitat? Però de què estem parlant? Vostè què creu? Que el català és un idioma local de mindundis? És allò, no sé, cantos y folklore? No, és un idioma en plenitud amb més de mil anys d'història. On hem de fer els exàmens en català? A la Cotxinxina? A Sevilla? Ves a saber on? Al Perú? Però com és possible que arribi a ser un viacrucis?".
"Que una persona, que a més parlem de Dret Administratiu, ha d'haver-hi una sensibilitat, estem parlant de l'administració pública, que una persona intenti fer en català a una universitat catalana i hagi d'aguantar que li diuen que falta l'ètica universitària, falta la neutralitat. La neutralitat és el castellà? La universalitat és el castellà? Potser hauríem de parlar-lo en xinès, no? Ja posats a ser moderns. Encara estem en aquestes? En ple segle XXI, després de tantes lluites, la senyora Maria Mercè Darnaculleta considera que això va en contra de la universalitat i de la neutralitat. La neutralitat és l'espanyol? Ja n'hi ha prou, eh? Ja n'hi ha prou. Perquè arriba un moment en què ja no és que no hi hagi manera d'utilitzar el nostre idioma amb normalitat al nostre país. És que fins i tot encara ara som sospitosos d'alguna cosa mal feta. És que falta l'ètica. Parla en català, falta l'ètica. No tenen vergonya. Universitat de Girona, quina vergonya. En tot cas, Gemma, felicitats per la constància i la persistència. És tristíssim, tristíssim, que en ple segle XXI, després de tantes lluites, una persona només per poder ser valorada en català hagi de lluitar fins la darrera instància, posant en perill la plaça que vol, amb tot el que això significa, senzillament perquè vol mantenir-se en el seu idioma. S'han cobert de glòria els de la Universitat de Girona. La senyora Maria Mercè Darnaculleta t'has cobert de glòria". A Girona, a la Universitat, l'any 2024. Uf.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!