Facin la prova. Si volen saber el grau de misèria moral que hi ha a les espanyes, només cal que posin damunt la taula alguna qüestió que pugui ser favorable, per mínima o insuficient que sigui, als presos polítics catalans. Posin damunt la taula qualsevol gest en favor dels polítics independentistes empresonats que començaran a sortir de sota les pedres reaccions furibundes i reaccionàries en massa per part de gentola que voldrien que es podrissin a la garjola. I ara, ha estat sentir la paraula indult i ha començat el ventilador de brossa i bilis amb comentaris vomitius. Dels sospitosos habituals, com Inés Arrimadas, de tertulians infames de Susanna Griso comparant els presos amb violadors o, com aquest dissabte al vespre al Preguntes freqüents, del regidor a l'Ajuntament de Barcelona i excandidat a l'alcaldia pel PP, Josep Bou o d'un dels col·laboradors habituals, Israel García Juez. Bou que assegura que "No he signat contra els indults. Si haig de fer-ho, ho faré. S’ha de fer molta pedagogia si es firma". Pilar Rahola li pregunta directament per què signarà, en cas de fer-ho, "per què li agrada que hi hagi gent a la presó? Vostè què és? Un xaiet, que li diuen on ha d'anar?":

L'escriptora reconeix que està passant un moment especialment sensible després d'haver anat a l'enterrament de la mare d'un Joaquim Forn que no ha pogut ser amb ella els darrers dies de la seva vida. Per això aquest dissabte al FAQS no tenia el cos per sentir sopars de duro i paraules de justificació per part del seu interlocutor:

“Espanya ha indultat gent impresentable. Caverna espanyola alimentant el discurs anticatalà". Rahola es va indignant a mida que passen els minuts fins que no pot més i al límit de les llàgrimes, ensorra un Bou de qui no s'empassa el seu bonisme impostat i esclata contra ell i contra els que tenen la poca vergonya i la miserable voluntat d'evitar que es concedeixin els indults als presos. Una explosió de sentiments barrejats amb tristesa infinita i ràbia, que va colpir els espectadors del Preguntes freqüents, just després de sentir Bou posant-se la pell de xai dient "em sap molt de greu que estiguin a la presó":

El moment més tens, però, ha estat quan l'ha interromput Israel García Juez. "Calla't, si us plau! No et toca. Diré el que em dona la gana i tu no em callaràs", li diu Rahola. Cristina Puig li recorda al tertulià que no és un debat, sinó un cara a cara entre Rahola i Bou i que no és el seu torn. Però ell segueix, "si no te importa, Pilar, tú no me regañes que ya soy mayorcito". Rahola diu que prou: "Me'n vaig, eh? Cristina, me'n vaig, ja estic fins els nassos. És que és un provocador i no tinc per què aguantar-lo!". La presentadora: "Israel, és que no calia aquest número i ho saps". Pots veure-ho a partir del minut 15', clicant a la foto:

Entenem perfectament la Pilar. El paperot de García Juez és el paradigma del que passa a Espanya: quan senten el que no volen sentir, salten a la jugular i es treuen la careta. Però s'hi hauran de posar fulles, perquè com a mínim la Pilar continuarà dient-ho ben fort.