"A aquestes alçades de la pel·lícula sabem dues coses que són veritats irrefutables". Amb aquestes paraules comença Pilar Rahola el seu vídeo al canal de YouTube, Paraula de Rahola. Quines?: "La primera, que contra el moviment independentista ha valgut tot. També, carregar-se la seguretat jurídica, destruir els principis fonamentals d'un estat de dret i pel camí, destruir drets fonamentals. I la segona, que preocupa molt poc, a ningú, quan això passa amb l'independentisme. Ni a dretes ni a esquerres, ja poden tenir una ideologia o altra que l'escandalera que es munta en qualsevol altre tema no es produeix quan la vulneració de drets li passa al sector al moviment independentista". L'escriptora té clar que amb aquests dos fets irrefutables anem sabent cada vegada "més vergonyes, més coses van quedant damunt la taula que demostren fins a quin punt el forat negre de la democràcia espanyola fa tanta mala pudor". I quina ha estat la darrera?: "La darrera cosa que hem sabut, dita per ell mateix en reconeixement explícit, és que Gonzalo Boye va ser espiat. Ho sabíem, però ara ho sabem per pròpia veu, per pròpia paraula del jutge Pablo Lucas Murillo de la Cueva, que és el jutge, magistrat del Suprem, encarregat d'autoritzar al CNI l'espionatge a diferents líders independentistes. Si és un escàndol immens haver espiat diferents persones de l'independentisme, només pel fet que eren independentistes, vulnerant el seu dret a la intimitat i sobretot, a pensar diferent, i aquesta justificació no s'aguanta de cap manera des de la perspectiva jurídica, d'aquí l'escàndol internacional, si això ja era gravíssim, imagineu-vos com és de greu haver espiat un advocat amb el qual com a jutge tens diverses causes perquè està defensant persones que tu com a jutge estàs investigant. L'embolic és tan considerable, i la destrucció de drets fonamentals és tan considerable...".
Rahola incideix en "El dret més important, l'estratègia de defensa d'un advocat amb els seus defensats, imagineu què significa, el que parlen un client i un advocat no es pot dir ni sense confessió, com surt a les pel·lícules, i en canvi, te l'espia el Centre Nacional d'Intel·ligència, i l'autorització la dona el mateix jutge que està processant als teus clients per una altra banda. I quan això passa, diu que això no afecta de cap manera al fet processal. Que si ell o el CNI escolten alguna cosa sobre l'estratègia de defensa, allò ho esborraran...". L'escriptora esclata indignada: "Tot plegat és una presa de pèl tan brutal, és una vulneració tan bèstia que només és imaginable, sense cap mena de dubte, en dictadures o en democràcies foradades com l'espanyola. Aquest jutge, en un país normal, hauria d'haver dimitit i hauria d'haver estat processat ell. Però vivim en el país que vivim i en la democràcia que vivim. Aquella frase famosa del Talmud que diu: 'Desgraciada la generació els jutges de la qual han de ser jutjats'. Murillo de la Cueva hauria de ser jutjat. Vostè sap que està cometent prevaricació, una il·legalitat. No es pot ser més indigne, ni més bèstia, brutal i clara la vulneració de drets". Rahola es formula en veu alta diferents preguntes: "Això que és tan greu, implicarà un terratrèmol en l'àmbit judicial? Un terratrèmol en l'àmbit polític? Una escandalera en l'àmbit mediàtic? No ho sembla. De fet, portem setmanes amb informacions molt greus proferides per Villarejo, l'home de les clavegueres encarregat pel govern de torn encarregat de potinejar i destruir governs catalans i no he vist que tremolés el pensament global espanyol, que tremolessin les editorials dels mitjans de comunicació dient en quina democràcia estem, que s'esfereissin els partits polítics, com tampoc han fet amb el Catalan Gate. I això ha passat en època socialista, amb els progres governant".
En canvi, quan s'han sabut les declaracions de Villarejo en el tema de Podemos, destaca Rahola, "aleshores sí que 'se han rasgado las vestiduras' els mitjans de comunicació i la gent d'esquerres terriblement escandalitzada... Però la destrucció dels líders independentistes, la destrucció del prestigi d'Artur Mas, o de Xavier Trias, l'atac personal als amics de Puigdemont, les maneres brutals amb les quals s'ha utilitzat diner públic per espiar, perseguir, controlar, mentir, difamar líders independentistes, no ha causat cap escandalera als mitjans de comunicació espanyols. Quan passa amb un espanyol patriota, encara que sigui de Podem, ens podem escandalitzar. Si li passa a Puigdemont, ja s'ho ha buscat... 'Vol trencar Espanya!'". Rahola té claríssim que hi ha dues maneres de mesurar en l'esquerra espanyola, "que quan parla de Catalunya, actua com a patriota espanyola, i no com a esquerra espanyola". També en el món judicial, "quan es tracta de Catalunya i la independència, tot s'hi val. Espanya és una democràcia fins que es toca la unitat espanyola, a partir d'aquell moment, torna a ser l'Espanya fosca, negra, reaccionària, que no es preocupa pels drets fonamentals i que com una piconadora passa per damunt d'ells per salvar la pàtria. No hi ha nacionalisme més retrògrad, reaccionari i cavernós com l'espanyol en tota la Unió Europea. Però no passa res, perquè callen els mitjans, aplaudeixen els polítics i atorguen els intel·lectuals. Sobre Catalunya, Espanya és fosca":