La pel·lícula de la governabilitat a Espanya ha anat mutant de gènere al llarg dels últims mesos. Primer, semblava una d'aventures. Èpica, fins i tot, amb Sánchez guanyant el 28-A i deixant molt enrere la resta de partits. Després va venir el suspens, amb les negociacions fallides entre Sánchez i Iglesias. Un cop el president del govern en funcions va optar per repetir eleccions, arribava el terror. De vegades, fregant fins i tot el 'gore', sagnant, horripilant, amb Abascal pujant com l'escuma. Ara bé, la cosa no va passar d'allà, i els socialistes van mantenir la distància amb la resta de participants el 10-N, així com la possibilitat de formar el mateix govern que havien descartat. I finalment, el penúltim gir de guió, endinsant-nos a la comèdia esbojarrada: Rivera K.O., per una banda. Per l'altra, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias fent-se abraçades, encaixades de mans i signant un pacte de govern en el que, oh! sorpresa!: Pedro president i Pablo vicepresident. Aquí entra el punt romàntic, que sempre ven molt. No sabem que coi fa la Paramount Pictures que no ha comprat l'argument per portar-lo al cinema: segur que arrasaria. Però ja saben: El cinema és ficció. Una mentida molt ben parida, però una mentida. I el govern d'un país amb els problemes de l'estat espanyol hauria de ser més seriós.
Pedro Sánchez Pablo Iglesias pacte EFE
Els últims cops d'enginy del malèfic guionista que ha imaginat aquesta història han posat cap per vall el panorama polític estatal en només 48 hores. Massa ràpid, massa embolicat, massa rebuscat. Total, per arribar al mateix punt. Un munt de corbes, de pujades esgotadores i baixades sense control ni frens, per acabar fent el que la majoria li demanaven no fa ni dos mesos: pacte a l'esquerra i posar-se a treballar d'una vegada per totes. "Para este viaje no hacían falta esas alforjas", diuen en castellà. Costa de creure's el pacte per moltes raons. I així ho han expressat tres de les veus de referència a Catalunya, com Josep Maria Mainat ("no em surten els comptes"), Toni Soler ("Iglesias, de semi-zombie a rising star en 48 hores") i la més contundent Pilar Rahola: "De què collons parlen?". Rahola diu això del preacord: "parlen de garantir la convivència a Catalunya. No és convivència, és política, són drets democràtics, és repressió".
Pedro Sánchez Pablo Iglesias acord govern EFE
Veurem si la pel·lícula s'acaba aquí, com acaba i si tindrem tercera, quarta i quinta part del film. Com aquelles sagues de 'Loca Academía de Policía" o similars. Estarem atents, sobretot pel bé dels drets i les llibertats a Catalunya.