Ramis, nou entrenador tarragoní de l'Espanyol, excuses barates amb el català

El RCD Espanyol estrena entrenador aquesta jornada. S'han carregat a un il·lustre del club perico, Luis García, després d'una mala ratxa que els ha allunyat de les primeres posicions de la Segona Divisió. El revulsiu és un exfutbolista català, tarragoní més concretament i sorgit del Nàstic, amb passat al Reial Madrid i a diferents clubs de l'Estat. No era un crac, però tenia bon cartell: Luis Miguel Ramis. Com a entrenador ha estat al Castilla, a l'Albacete, a Tenerife i també a l'Almeria, però mai no ha exercit a Primera. El repte amb els blanc-i-blaus és, per tant, llaminer per al seu currículum: un ascens a la màxima categoria. Ha estat a punt en algunes ocasions, però no ha acabat la feina. A Cornellà esperen que no es repeteixi la història.

Si Ramis atrau l'interès aquests dies no és només per la seva incorporació al club català, no. Acaba d'oferir la seva primera roda de premsa prèvia a un partit oficial, i la seva arrancada no ha pogut ser més desafortunada. Hi ha un detall que no passa desapercebut i que provoca comparacions de la que no sortirà ben parat. El plantejament és aquest: com és que Míchel Sánchez, el míster madrileny del Girona FC líder de la Lliga, parli més català que un nadiu? Què coi està passant? És una broma de càmera oculta? Són el dia i la nit. 

Sala de premsa de l'Espanyol, tots els mitjans allà esperant les paraules del tècnic, i obre la boca i diu això, fluixet, amb la boca petitona: "Vale. Bon dia. Ehhhhhhh..." Silenci. Dubtes. Certa vergonyeta potser també. "M'expressareu ehhhhh"... Què? “En estas primeras ruedas de prensa, hasta que retome un poquito mi familiaridad con el catalán”. Ah. Però... què? “He vivido 20 años aquí, lo que pasa es que son muchos años fuera y la agilidad se pierde un poco, así que todo en su momento. ¿Sí?” Si hi ha una col·lecció d'excuses patètiques, inversemblants i que és millor no fer servir, Ramis l'ha encetada. A veure, des del respecte i la convicció que cadascú pot parlar l'idioma que vulgui i se senti més còmode, però no cola gaire. La seva “familiaridad con el catalán” és com l'home invisible, una llegenda. Que sigui de Tarragona i hagi viscut 20 anys “aquí” no millora la cosa. I que parli d'agilitat acaba de rematar l'acudit. Ara, pel que fa al “todo en su momento”, que no s'amoïni. Tenim tot el que vulguis i més. De fet, no serem nosaltres els que el determinarem: hi ha un tal senyor Chen que mana més. 

Si Ramis volia passar desapercebut i de puntetes per aquest hàndicap lingüístic, opció personal o el que sigui, ha fallat. S'ha ficat un gol en pròpia porteria. Li surten haters per tot arreu, fins i tot n'hi haurà a l'afició espanyolista que al·lucinin en colors. La benvinguda, per descomptat, està sent potent. Però mira, pot anar familiaritzant-se amb la llengua perduda llegint algunes de les reaccions al vídeo. També en trobarà qui el defensi, i molts dient “i Messi, què?” Però ara parlàvem de Ramis, o això sembla. Que potser ens hem perdut alguna cosa, ves a saber.