Segur que els que ja tenen una edat recordaran que fa uns anys, mitja Espanya es tornava boja amb un programa esperpèntic on els veïns de pobles com Villarriba competien contra els de Villabajo amb proves inclassificables on l'estrella era una vaquilla. Parlem de Grand Prix. Una mica abans, també va fer fortuna entre el públic de TVE el programa Qué apostamos, on el moment del clímax final era una dutxa d'aigua freda, a la que, per exemple, es va sotmetre Ana Obregón.

Per no parlar de les campanades a la televisió pública espanyola des de la Puerta del Sol, on el presentador anava cantant emocionat els quarts i les dotze campanades vestit amb una capa del segle passat. En tots tres programes, el denominador comú era el presentador, Ramón García, un home que complia a la perfecció allò que totes les mares d'Espanya el volien com a gendre.

ramon garcia3

Ramón García, Edith Salazar i Gloria Santoro / Canal Castilla la Mancha

D'un temps ençà, el de Bilbao va anar desapareixent de la primera línia pel que fa a les televisions d'àmbit estatal, i ara, als 59 anys, apareix notablement canviat, però segueix fent programes on el seu públic és, principalment, el que ja té una edat.

Actualment presenta el programa En compañía a la televisió de Castella La Manxa, un espai on de tant en tant, com fan a El Hormigero, truquen a gent del país que no ho sap, a l'atzar, però enlloc de regalar-li una targeta carregada de calers ("¿Sabe usted qué es lo que quiero? La tarjeta del Hormiguero"), allà no tenen tant de pressupost i els premis són pernils.

ramon garcia2

'En compañía' / Canal Castilla La Mancha

I és clar, en aquestes situacions, passa el que passa, que de vegades agafes a la gent de manera inesperada i que l'únic en que està pensant és en respondre el telèfon i creure's que està sortint la seva veu en directe, per rebre un pernil.

De vegades, García s'ha trobat amb senyores que anaven a funerals, d'altres, amb homes que estaven fent la migdiada i responen de mala gaita, però mai fins ara havíem vist el presentador tan sulfurat com fins ara, per una resposta d'un espectador.

ramon garcia

Ramón García i Gloria Santoro / Canal Castilla la Mancha

De fet, podríem dir que García va perdre els papers de mala manera, amb una resposta totalment fora de lloc. Perquè hi ha persones que, mal que le pese, ni miren la televisió, ni molt menys, miren el seu programa, i fins i tot, hi ha qui considera que no paga la pena perdre ni un segon mirant el que fan els diferents canals.

Aquest dilluns, el presentador i la seva companya Gloria Santoro han trucat un home que estava a la feina. Ramonchu, però, li parla amb la seva característica alegria: “Hola buenas tardes, disculpa que te moleste. Soy Ramón García, te llamo del programa de televisión ‘En compañía’ de Castilla La Mancha-Media y te presento a mi compañera Gloria Santoro. ¿Qué tal está?”.

ramon garcia portada

Ramón García i Gloria Santoro / Canal Castilla la Mancha

La primera resposta, sorprenent: “Ni tú eres Ramón García ni la otra es tal pero bueno”. Riures nerviosos en els presentadors i en el públic. “Pues fíjate que a mí me gustaría decirte que somos otros por tener otra personalidad pero somos el auténtico Ramón y la auténtica Gloria”, diu ella. García intentant que l'home posi la tele per comprovar-ho: “Si pones la tele nos verás”. 

L'home, de Tinajas, Cuenca, erre que erre: “Bueno si, yo estoy en el trabajo oye. Yo no veo la tele". Els dos presentadors es donen per vençuts. Pengen. Però després, García ha desbarrat en dir això, ofès perquè l'home hagués gosat dir que no veu la tele: “A mi la gente esta que dice yo no veo la tele con desprecio me da un coraje. Yo no veo la tele como si lo que hiciesemos aquí fuese una mierda, pues igual la mierda la hace usted caballero. Un poquito de educación, que menos, que aquí vive y trabaja mucha gente de esto. Y encima hacemos un programa que ayuda a los demás. Yo no sé en que trabaja usted ni me interesa”.

Al que no li interessa gens ni mica Ramón García i el que faci a la tele, és a aquest veí de Tinajas.