Ramon Pellicer porta tota la vida donant-nos les notícies, primer com a Ramon, després Ramón (amb accent, al Telediario de TVE) i ara als caps de setmana a TV3. El programa No tenim vergonya ha volgut posar el periodista contra el seu mirall de jove. Una crueltat que no és tanta: ara està millor. Així són els dos Pellicers, el de 1988, quan tenia 28 anys, i ara que és a punt de fer-ne 60:
Entre les dues imatges ha passat mitja vida: dues cadenes de TV, dos matrimonis, un amb Júlia Otero, i fills que li fan vídeos. Pellicer es comenta a ell mateix en veure's: "Uau, ha plogut. Era el TN migdia de 1988, duia un pentinat tremendo, com es pot veure. Estava ple d'il·lusió, de ganes, d'un afany per dominar el mitjà i el llenguatge audiovisual. Era el meu principal motor. Vaig tenir la sort de compartir espai i temps amb enormes professionals que em van ajudar molt". Alguns com Sílvia Cóppulo amb qui va presentar uns Premis de la Nit de Santa Llúcia. Algú va veure'l aleshores i va fitxar-lo per TV3.
El periodista lliga caps: "Ara ho entenc, em devien fitxar per això. Em deurien veure presentant aquests premis. Aquesta imatge és abans de que jo treballés a TV, era el 1987". Altres cares de TV3 que el van ajudar: la seva primera companya de TN, Mònica Huguet, que encara treballa a la cadena però darrera les càmeres.
La vida d'un presentador davant de la pantalla és curta, excepte pel permanent Pellicer. Serà el primer sexagenari de la història de TV3 que presentarà un Telenotícies. Cap dona no ha pogut seguir aquesta trajectòria a TV3. Serà la impresentable dictadura de la imatge on sembla que només els homes veterans tenen credibilitat.