La televisió pública d'aquest país viu un dels seus moments més compromesos dels seus 35 anys d'història. No per les seves dades de share, que dia rere dia dominen els audímetres. Una mostra, ahir mateix: líders a totes les franges des de primera hora del matí fins la nit. Els matins sense una Lídia Heredia coixa no necessiten cap crossa per caminar amb pas ferm amb Pere Bosch al capdavant. Un boníssim 17,4 %. Dels TN no cal ni parlar-hi perquè tant a migdies com als vespres fan pujar els colors als informatius d'altres cadenes, que queden a anys llum. La tarda ha trobat un nou filó amb Helena García Melero. El seu Tot es mou es mou als voltants del 17 de share. Magnífics registres. I els programes de late, especialment els dijous, s'ho miren des de dalt de tot. Excel·lents dades de les visites de Joan Mª Pou a les Cases d'algú. Ahir un 16 % seguint un intractable Polònia que va fer la millor xifra del dia, un pletòric 23% .
TV3
Precisament, mentre no està garantida la continuïtat del Polònia, ahir el programa de sàtira política escenificava la pugna pel control de TV3 i estrenava personatges fent una paròdia de Cuéntame, amb el matrimoni Alcántara i el seu fill al menjador. Una sèrie longeva d'una TVE que no té els ofecs econòmics que té TV3 i que compta amb el suport d'un govern espanyol que utilitza una diferent vara de medir la televisió pública catalana de la televisió pública espanyola. El Ministeri d'Hisenda apreta el nus de la corbata de Vicent Sanchís i passa el rasclet dient "dame algo" i després "dame todo". Moment crític. El director de l'ens públic està en un atzucac intentant resoldre uns mots encreuats de difícil solució. Tres horitzontal: "Milions que es necessiten a TV3 i que no es tenen per seguir oferint una televisió competitiva". Sis vertical: "número de programes de TV3 que deixaran d'emetre's per falta de diners"... Massa incògnites. Massa caselles en blanc.
I tot plegat, amb un nou govern català per definir. Una situació que podria establir un control sobre els pressupostos, acceptant una nova partida econòmica i revertint la situació. Sobre aquesta qüestió s'ha pronunciat Ramon Pellicer, presentador i editor del TN Cap de setmana que ha parlat pels micròfons d'En Blau per demanar que l'engranatge polític del país comenci a rodar: "La solució no està en les nostres mans. La solució està en que aquest país es posi en marxa, que hi hagi un govern i que el govern prengui decisions i sàpiga quin tipus de televisió vol que hi hagi en el seu país".
TV3
Pellicer les ha vist de tots colors i parla amb el benefici de ser una de les cares més respectades pels espectadors catalans. Enarbora la bandera de superheroi defensant la tasca de la televisió on treballa, però de les seves paraules se'n desprén un pessimisme que ara és més real que mai: "Aquesta és una televisió que ha demostrat el seu prestigi, la seva independència, ha hagut de lluitar contra els elements i se'n ha sortit. Les audiències l'avalen. Els informes objectius que es fan d'ella sobre la seva tendència a l'objectivitat, sobre la seva imparcialitat, sobre la honestedat dels seus professionals és el que la recolza, i acompanyat de la gent que li dona suport fa que tingui garanties que en el futur se'n pugui sortir. Però la decisió, dissortadament no és només nostra".
El periodista, aprofundeix en la crua realitat i lamenta un escenari de fitxes de dòmino que hi pot haver a TV3: no hi ha diners - es deixen de pagar produccions alienes - es deixen de fer programes - es tanquen corresponsalies - es perd la competitivitat. Una seqüència depriment: "No n'hi ha prou amb els excel·lents professionals que hi ha en aquesta casa. Si la tele no té diners per poder pagar els serveis que s'ofereixen als seus ciutadans, si la televisió ha de tancar corrresponsalies a tot el mon, que es el que fa que nosaltres podem explicar per nosaltres mateixos les coses que passen, és molt difícil mantenir la qualitat en un mon tan competitiu com aquest".
TV3
I les crítiques? Difícils de pair. El director del canal ha hagut d'anar a defensar a capa i espasa TV3 a casa de Susanna Griso o Ana Rosa Quintana. Hem vist Vicent Sanchís rebent amenaces en nom de TV3 de ser una televisió colpista i manipuladora.
Antena 3
I en aquest punt, Pellicer reconeix que "aquest capítol de crítiques gens fonamentades l'hem viscut d'una manera més convulsa. TV3 esta acostumada a encaixar, perquè estem al capdavant de tot, encaixar les crítiques i fer-ho de la manera que ho hem de fer, que és aprenent-ne i millorant. Però quan veus que moltes d'aquestes crítiques estan basades en mentides i que són inventades, desmoralitza una miqueta". Aquí pots veure les declaracions de Pellicer per En Blau:
Pellicer, per cert, ahir va presentar la gala dels Premis Nacionals de Gastronomia... Molt hauran de canviar les coses perquè el rebost de TV3 tingui prou diners per seguir tenint productes de primera qualitat.