Si parlem de cantants clàssics, hem de parlar de Raphael. Tot un mite que engega una nova gira per Los Angeles als 74 anys. Lluny de voler retirar-se i descansar, l’andalús no es cansa i vol seguir a tope. L’escenari és el seu terreny predilecte, on més còmode s’ha mostrat sempre. Enamorat de la seva professió, comença ara una promoció als Estats Units per omplir els concerts que l’esperen.
“Jo no sé què faré amb la meva vida si segueixo així, perquè no em canso. Segueixo boig per cantar. Em torna boig la meva professió, és la meva motivació principal. M’agrada d’allò més, estic molt bé de veu i molt fort”, clama cinquanta anys després d’haver començat a cantar. Content d'anar a Amèrica, un territori amic: “M’és familiar el públic i tot el país. És per mi la meva segona casa”.
Això sí, torna a recalcar que ell se sent espanyol per sobre de tot: “Jo a Espanya pertanyo a la família de tots”. I és precisament quan surt aquest sentiment nacionalista que engega la part més polèmica de l’entrevista, en preguntar-li pel procés català. Dona per un disc la situació que s’hi viu? “No voldria frivolitzar amb el tema perquè hi ha gent que ho sent de cor, això de ser independentista. Però també s’ha d’esperar que entenguin que el que no pot ser, no ha de ser. L’Espanya que a mi m’agrada és la que sempre he conegut, que és tota unida”.
EFE
El cantant acaba de ser nomenat fill adoptiu de Madrid, tot un honor: “Estic molt emocionat per tal distinció. Em fa molt feliç que hagin pensat a fer-me’n. Sóc andalús però també ciutadà del món i ara fill adoptiu de Madrid”.
Raphael segueix l’exemple d’altres cantants famosos que han dit la seva sobre el tema, posicionant-se. Com anirà la gira per Estats Units?