Glòria i deshonor: aquest és el resum del que es va viure anit a l'Estadi de Cornellà. El F.C.Barcelona és el campió de Lliga, ha rematat la feina a la primera culminant una temporada plena d'obstacles, d'atacs i de menyspreu. El destí va voler que la victòria decisiva es produís al camp d'un rival etern, l'Espanyol. Els blanc-i-blaus es jugaven la vida, el descens a Segona és a tocar. Tanmateix els homes de Xavi Hernández van completar un partit excels i a la mitja part el resultat era definitiu: 0-3. Només un cataclisme podia canviar les coses, i malgrat els esforços pericos, que van marcar dos gols deixant el marcador final en 2-4, hauran de continuar patint durant 4 jornades més. Dos d'aquests duels seran a casa. Ara queda saber quina casa: si els comitès antiviolència, la Lliga i les autoritats fan la seva feina, Cornellà quedarà tancat a pany i forrellat. Sense discussió.
🏆 Rua del Barça de Campió de Lliga: horari, recorregut i per quins carrers passarà
4 anys després, el Barça de Laporta torna a guanyar el campionat. Ho fa sense Messi ni Piqué i en l'adéu d'un mite com Sergio Busquets, al que podria acompanyar Jordi Alba. La plantilla, poblada de joveníssims jugadors com Gavi, Pedri, Araújo o Balde, a banda de nouvinguts com Lewandowski, Christensen o Raphina, es va deixar anar amb el xiulet final. Tot l'staff feia una rotllana al mig del camp, una manifestació d'alegria sense cap tipus d'animadversió contra el rival ni la seva afició. Sí, tots sabem de la rivalitat, però si això és provocar, tanquem la paradeta. El mister va intentar aturar l'escena sense èxit. Cosa que sí van aconseguir els ultres locals, que rebentaven tanques de seguretat, envaïen el terreny de joc i anaven a tota pastilla a atonyinar els blaugranes. Lamentable, indigne. Fastigós. No cal afegir-hi gaire cosa més, les imatges no accepten interpretacions. Contra la violència no pot haver-hi mitges tintes. I això era violència. Pura i dura.
Vergonya mundial, ultres de l'Espanyol envaeixen el camp i intenten agredir els futbolistes culers
L'escena ha donat la volta al món, és un monument a la infàmia. Com també les reaccions que han inundat les xarxes socials i que excusen i ovacionen la invasió d'encaputxats, el llançament d'objectes, els crits de "a por ellos", les salutacions feixistes i tot el ventall de coses nazis dels 200 o 300 angelets que corrien per la gespa, com si allò fos casa seva. No és el cas d'una presentadora històrica de TV3, perica al 100% i conductora de l'extint 'Hat Trick Espanyol'. Parlem de Raquel Mateos. Ella no aplaudeix directament els exaltats, però no podrà sentir-se orgullosa del que ha deixat escrit al seu compte personal. No, perquè al capdavall, el que ha fet és justificar-los. El pitjor favor que li pot fer al club dels seus amors. Fatal.
Raquel Mateos, històrica perica de TV3, justifica els aldarulls atacant el Barça
Mateos, actualment fora de pantalla però relacionada amb Catalunya Ràdio al programa de Laura Rosel, considera que tot té un origen i un culpable: el Barça. Bé, fins i tot els Mossos en reben. Els ultres, gens ni mica. "La provocació dels jugadors del Barça no té nom. I la ineptitud del dispositiu de seguretat està a la mateixa alçada. Sort que no ha passat res. Partit pèssim. Patirem. Chen deixa-ho estar ja". El ventilador, vaja. Tots aquells que han llegit la piulada, o si més no l'enorme majoria, hi estan d'acord: és per ensorrar-la. "Objectivitat 0, autocrítica 0, blanqueges l'anormalitat", "una vergüenza su comentario", "tienes un gran problema"... s'ha lluït. Fins i tot Pilar Rahola la renya. Després felicita el Barça, però realment ja no calia.
Tolerància zero. No hi ha colors ni escuts per sobre d'una xacra com aquesta.