La vida de les drogues és molt molt dura. Hi ha milions de persones al món que estan enganxades a elles i que no poden viure ni sobreviure sense prendre-les. De festa, a casa, a la feina, d'amagat, davant dels seus amics... Les drogues són letals i acaben amb més de 500.000 vides a l'any arreu del món. Qui no té un amic o un conegut que es drogui? Ajudeu-lo, digueu-li, "per aquí, no". La pandèmia de les drogues, tanmateix, no només els afecta a ells: els pares, els familiars i els amics solen ser els principals afectats. Quan un es droga, actua diferent, encara que no sigui conscient d'això. No és el d'abans. Les drogues acaben amb amistats i et canvien la vida. Provoquen sofriment, dolor, angoixa i mort. Són el veritable mal de la societat. Allà on hi ha droga, allunya't. La desintoxicació és molt fotuda, però d'aquesta un també se'n pot ensortir. És el cas de Raül Balam, el fill de la prestigiosíssima xef Carme Ruscalleda.
Balam, nascut el 1976, va viure una bonica infantesa juntament amb seus pares a les platges de Sant Pol de Mar (Barcelona). Els seus primers anys de vida van estar marcats per l'amor i l'afecte dels seus pares, però quan es va convertir en preadolescent va començar a canviar el rumb. Les seves sortides nocturnes es van convertir en una constant i Balam cada vegada acabava pitjor les nits. Bevia en excés i el moment fatídic va arribar quan en el 18è aniversari de la seva xicota de llavors (ara és gai), Balam va arribar a casa per dormir amb ella i va acabar vomitant. S'havia begut un cubata d'un sol glop, allò que ara es diu "Sant Hilari".
Ara, Balam ha escrit 'Enganxat', un llibre on el fill de Ruscalleda i també xef relata totes les peripècies per les quals va passar en la seva època de drogaddicte. I és que, a més de a l'alcohol, Raül es va enganxar a les drogues dures de manera molt forta. Un dia va prendre tots els medicaments que hi havia a casa i a punt va estar de morir. Gràcies a la dona de fer feines de la casa, que se'l va trobar estirat al bany inconscient, Balam va poder tenir una segona oportunitat. Va passar també per un psiquiàtric durant dues setmanes i un dia es va mirar al mirall i no es va reconèixer a ell mateix. El que relata és molt fort:
"No saps res. Ni qui ets, ni si t'agraden els nois o les noies, ni si realment t'agrada el teu treball, ni si ets més de dolç o de salat, ni si no t'agrada ballar, o llegir, o cantar, o jugar. Res. Tot el que sabies no serveix de res. Estava davant d'un desconegut i allà em vaig adonar que la droga havia dominat la meva vida per molt temps. Tot el que havia fet o la majoria de les coses les havia decidit la droga. Allà vaig començar a plorar diàriament. Vaig estar tres anys plorant per tot. Hi ha gent a la que li dona per ser agressiu, per menjar de més o per altres coses. La meva cosa va ser plorar", narra al seu llibre sobre l'episodi del mirall.
Actualment, Balam explica que no té clar si encara es reconeix davant el mirall. Aviat farà 10 anys des que es va desintoxicar i des d'aleshores no ha provat una sola gota d'alcohol, no ha fet una punyetera pipada a un porro i no ha olorat un sol gram de coca. Avui dia, Balam dirigeix Moments, restaurant que ostenta dues estrelles Michelin, i desmostra, d'aquesta manera, que de les addiccions un pot ensortir-se'n. Fuck drugs.
