El xef Raül Balam té, oficialment, 47 anys, però si li preguntem directament al fill de Carme Ruscalleda, respondrà sense dubtar-ho gaire que en realitat en són 11. No és cap acudit, tampoc un gest de vanitat o de rebuig a fer-se gran; tot el contrari. El 5 de març de 2013 tornava a néixer des de l'abisme de les addiccions: alcohol i cocaïna. Abandonava els hàbits que l'havien convertit "en una bèstia" i que el projectaven, assegura, "a dormir en un caixer automàtic". Va ingressar en un centre de desintoxicació i, amb llàgrimes, suor i molta por, va apaivagar el monstre. No matar-ho, perquè com sempre recorda, aquesta malaltia de salut mental sempre l'acompanyarà, però sí que guanyar-li una batalla diària. I així, sense consumir i amb totes les alarmes i alertes activades per no recaure, hem arribat fins a 2024. 11 anys net que es van complir aquest dimarts, i que ha celebrat d'una manera molt emotiva, compartint-la també amb EN Blau.
En Raül va ser un dels ponents de la conferència que TransPerfect, empresa dedicada a la Responsabilitat Social Corporativa i que col·labora amb l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), va organitzar a Barcelona. Un cicle en el qual participen diferents personalitats amb històries de superació, i la del xef n'és una d'elles. El dues estrelles Michelin i comandant de la famosa nau gastronòmica de la Carme es va presentar amb una nova cicatriu esculpida a la pell: un palet tatuat, que se suma als 10 anteriors, un per cada any sense recaure'ns: "Em dona la sensació que porto molt pocs pals. És super poc". I per això està sempre atent, frenant els impulsos que podrien fer descarrilar la seva estabilitat.
Per a aquells que potser pensaran que 11 anys són prou per poder abaixar la guàrdia, s'equivoquen. I un bon reflex és veure com s'emociona en explicar el seu cas, les seves vivències, i en rebre l'escalf i l'admiració dels seus interlocutors. Tothom escoltava amb atenció a l'autor del llibre "Enganxat", publicat ara fa un any, amb el cor encongit. En Raül sempre parla clar, és directe, lliure i sense manies. "M'interessa molt l'opinió dels meus, perquè són els que m'estimen i sé que em poden arribar a dir si està bé o malament, i sempre respectaran el que jo vulgui fer al final. I el que opinin els tercers... Mira, sempre m'han agradat molt les faldilles i aquest any he començat a portar faldilles, i soc conscient que la gent em mira, però m'és igual". Sobre com va caure en la droga: "Fa 12 anys t'hauria dit que vaig ingressar per l'estrès de la feina, prenia per la pressió, prenia per la mare que tenia, prenia per la meva condició homosexual. Però al final l'excusa és la de menys. Jo havia tingut el millor servei del món, jo me n'anava al bar a celebrar-lo. Si havia tingut un mal servei, me n'anava al bar a ofegar les penes. L'eufòria i el desastre. Importa una merda el perquè, el que vol és que tu en consumeixis."
La xerrada en l'agència de viatges Pangea li reservava una petita sorpresa: no hi ha aniversari sense pastís. En Raül té motius per bufar ben fort: "No et diré que en el millor moment, però estic en un moment molt bo que gaudeixo molt del que faig. He après a saber quin és el meu estil. Gaudeixo del Cuina Sant Pau, que és com un joguet, gaudeixo del Moments i la feina que estem fent. Ja teníem les piles posades, però... Hi ha molts projectes. Aquest any fem 15 anys i volem petar-ho". Sobre la mare, una pinzellada important: riuen quan recorden l'infern de l'addició: "L'hauries d'escoltar explicant-ne acudits. És molt bona. Jo el que he recuperat és la meva mare, i ella un fill. En riem molt de la malaltia, hem après a riure. Hem après a acceptar-la". I finalment, un tema que a EN Blau, com a bons tafaners, ens preocupa: el seu cor. Parella? Il·lusions? Projectes? En Raül riu, per una vegada el veiem pudorós. Però respon: "El meu cor sempre està ocupat. Està sent un molt bon any". I els que te'n queden. Per molts anys, i enhorabona.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!