El Barça-Madrid d'aquest cap de setmana al Camp Nou era especial per moltes raons. Al marge de l'enrenou del Barçagate, de la persecució indigna contra l'entitat catalana i de la lluita pel campionat de Lliga, hi havia una altra protagonista. De fet n'eren dues: Rosalia i la seva samarreta blaugrana especial. Un èxit total malgrat el seu preu prohibitiu: es van exhaurir les existències en un tres i no res. Fa l'efecte que el valor d'aquesta elàstica s'ha disparat després del duel: resulta que ha estat talismà. El Barça, amb l'artista estampada al pit, ha tornat a guanyar el màxim rival a casa. Que li facin un forat al museu, perquè això és similar a guanyar una copa. I de les grosses.
Rosalia va exhibir barcelonisme amb la presentació de la samarreta impulsada pel seu patrocinador, Spotify. Es va immortalitzar amb ella en un balcó d'un pis de luxe de l'Eixample Dreta, a la fastuosa Casa Burés. La cantant ha seguit amb molt d'interès el clàssic, demostrant que és una culer de cap a peus. Va arribar a fer una versió del Cant del Barça en versió Motomami, un nou hit que no sortirà a les llistes de supervendes, però que ha donat la volta al món. La de Sant Esteve Sesrovires ha acabat el diumenge com tants altres barcelonistes, mirant el partit per la televisió. Ho feia en bona companyia, amb la germana Pilar, totes dues amb la samarreta posada. No hi eren els nòvios respectius: ni Diego Ibáñez, xicot de Daikiry, ni el cantant Rauw Alejandro, parella de la Rosalia. En Rauw, això sí, no va faltar a la cita amb la pantalla.
Rauw Alejandro i Rosalia, separats pel futbol: ell merengue, ella culer
Rosalia i Rauw mantenen ben viva la flama de l'amor. Es complementen a les mil meravelles, l'èxit d'un és l'èxit de l'altre, fa goig. A més a més el paio també parla català, va fent progressos, estima Catalunya. Ara bé, en aquesta vida ningú és perfecte. El de Puerto Rico té moltes virtuts però un petit defecte: és seguidor del Reial Madrid. Abans de continuar, però, que sàpiguen que ho diem tot el respecte i la simpatia del món, cadascú és de l'equip que li surti dels nassos. Però com que un Barça-Madrid multiplica la passió a la màxima expressió ens atrevim a assenyalar la devoció merengue com a una taca en el seu haver. En Rauw va veure el partit a molts quilòmetres de distància de la seva estimada, sí, però estaven connectats. Tenia ganes de marxa, vestint la samarreta del Madrid com a contrapunt a la seva parella. I quan al minut 9 els visitants van marcar el primer gol amb un cop de sort marca de la casa va voler desafiar-la. "Se está poniendo interesante, baby, pa' que sepas. Pase lo que pase que sepas que... te amo. No importa. Pero... hay guerra hoy".
El gol de Kessié, doble desencís per al nòvio de Rosalia. Palma i li tocarà pagar
En Rauw va dir blat, però ni ho tenia al sac ni ben lligat. I li va sortir malament la jugada. Amb l'empat de Sergi Roberto a les acaballes de la primera part el gest començava a canviar. Sembla ser que va haver-hi una conversació entre els amants i una aposta pel mig: qui perdi, paga. I què paga? Doncs fer-se càrrec de les feines domèstiques en exclusivitat durant tot un mes. Una penitència a l'altura. Podrien haver quedat empatats, però el President Kessié va desnivellar la balança en el 93'. En Rauw palmava, "fuck. Me toca mapear, barrer y fregar toa la casa por un mes". Si ho farà amb la samarreta culer o la blanca és un misteri. Per això li fem una petició a la Rosi: volem fotos.
Rosalia sempre al nostre equip. L'equip guanyador, clar. I que duri!