En un país normal, quan algú diu públicament, en un dels programes de més audiència a la televisió matinal, una frase com la que he verbalitzat Isabel Díaz Ayuso aquest matí, seria motiu més que suficient perquè el seu interlocutor, qui fos, la reprovés o la instés a rectificar la seva afirmació miserable. Però Spain is different, ja se sap. I a segons quina part de les Espanyes sembla motiu d'orgullo y honda satisfacción, com diria Juancar, pregonar als quatre vents que algú et digui feixista. Y a mucha honra, fins i tot dirien alguns. Com Isabel Díaz Ayuso.

Isabel Díaz Ayuso a 'El programa de Ana Rosa' (Telecinco)

La presidenta dels madrilenys ha estat aquest matí de dilluns al plató d'El programa de Ana Rosa, i allà, abans de saber que Pablo Iglesias li disputarà el lloc a Madrid, com qui no vol la cosa (o amb tota la intenció del món), ha deixat anar una frase abjecta: 

Chim pum. A qualsevol amb dos dits de front, que algú et pugui considerar un feixista seria motiu, com a mínim, de preocupació, per no parlar de com de desagradable ha de ser que et considerin mereixedor d'aquesta etiqueta. Però al Madrid dels Ayuso, Aznar o Vox, sembla poc menys que un compliment. D'Ayuso ja no sorprèn res. Fins i tot, barbaritats com aquesta. Però que l'entrevistadora no li digui quatre coses ben dites en sentir aquesta banalització i blanqueig del feixisme, ha fet indignar molts espectadors. Al fragment que han vist se sentia com Ana Rosa Quintana, quan Ayuso li diu "estás en el lado bueno de la historia", reacciona amb cara de fàstic, no per aquestes paraules, sinó pels que li posen etiquetes: "A mi me toca un pie lo que me digan. A estas alturas de mi vida sé bien quién soy y dónde voy. Las etiquetas me dan igual". No Ana Rosa, no. No has entès res. El problema no és només que t'ho diguin: és també sentir-se'n orgullós.

Ana Rosa Quintana (Telecinco)

A Ana Rosa les etiquetes li llepen un peu. El que no li hauria de llepar un peu hauria de ser escoltar algú assegut davant seu, sigui amigui com Ayuso, o no ho sigui, dient Cuando te llaman fascista lo estás haciendo bien, ese no tiene que fallar i quedant-se tan ampla. Els espectadors, farts: