Des que ahir a darrera hora del vespre es va saber l'acord que van anunciar PSC, ERC, Junts i els comuns en relació a la reforma de la llei del català per fer front a la imposició del Suprem d'un 25% del castellà a les aules, tothom hi ha dit la seva. Alguns, justificant-ho, com l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau. La majoria, però, posant-se les mans al cap, com Quim Torra, que va esclatar, "No en el meu nom", Lluís Llach, en la mateixa línia, "Un dia de vergonya nacional", l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, escrivint un tuit en català íntegrament, "La millor manera de protegir una llengua és parlar-la sense limitacions" o Pilar Rahola, que resumia la vergonya i la indignació que sentia amb un parell de tuits amb quatre paraules. D'una banda, "Desolada" i de l'altra, "Humiliació, rendició i vergonya":

Aquest divendres, al seu canal de YouTube, un Paraula de Rahola més imprescindible que mai. Païda la decepció i el sotrac inicial, l'escriptora ha anat més enllà i no s'ha mossegat la llengua a l'hora d'expressar el que li corre per les venes després de la notícia: "Formo part de l'àmplia quantitat de persones d'aquest país que ahir es van sentir profundament indignades per l'acord que hi va haver de partits". La indignació de Rahola i tants d'altres, en un moment on cal defensar l'escola i la llengua catalanes més que mai, respon fonamentalment a tres conceptes: "El primer: el català no és una cosa qualsevol. El català és un tema troncal de la identitat nacional catalana i per això mateix, ha estat foragitat, perseguit i violentat durant segles per part de la concepció del nacionalisme espanyol clarament imperialista en termes lingüístics". Rahola recorda que el català no parteix d'una situació de normalitat, "no és que no tingui estat, és que té un estat que porta tres segles intentant destruir-lo". Un altre fet evident per ella és que el "català ha de gaudir d'amplis consensos per ser defensat. Jo no vull que el català sigui la bandera de l'independentisme o del sobiranisme o de qualsevol. Vull que el defensem des de sensibilitats diverses. No ha de ser la llengua de les barricades, sinó de les majories, unes majories on calen els comuns i els socialistes". Rahola té la certesa que "ahir es va fer molt malament", però també està convençuda que "els partits independentistes, de govern, que van signar l'acord, ho fan amb tota la bona intenció, malgrat la premura que representa intentar blindar com sigui la llei davant l'ofensiva del TSJC. Però no ho van fer bé".

acord

Les presses, i més en una qüestió com aquesta, són molt males companyes. "Una modificació de la llei de política lingüística, amb la sensibilitat que això té, i a l'escola, es resol cuita-corrent i de qualsevol manera, a la nit, amb una foto de quatre persones que no coneixíem de res, on no hi ha ni els líders? Semblava una foto d'amagat, amb nocturnitat i traïdoria, gairebé". Més: "Un acord sobre la llengua, de cap manera es pot fer només des del consens polític. Sense la Plataforma per la Llengua, sense els sindicats que han estat treballant, sense l'assemblea groga dels pares i les famílies en favor del català a l'escola, quin consens tenen vostès? Només el consens social i educatiu permetrà creure en un consens polític. La foto és molt desgraciada. Deixin de creure en jerarquies". Queda un tercer concepte en l'equació. Rahola pot entendre que calgui una modificació i la intenció d'intentar blindar "perquè els jutges deixin de fotre la pota com elefants en l'escola en català convertint-se en legisladors". Això no treu que hi hagi coses del text que considera un "desastre: com deixar tota la decisió en els directors de les escoles... Què volen vostès? Convertir cada escola en una batalla campal? Posar-los-hi els focus? I què fem amb les aules d'acollida? Un desastre". I sobre el castellà, "és veritat que està blindat des de la retallada de l'estatut al 2010, però tal i com ho reformulen ara també això fa patir".

Manifestación maestros profesores contra 25% castellano, barcelona - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Després de sentir els arguments dels signants, Rahola recorda que "precisament per la sensibilitat amb la llengua que tenim i amb el compromís amb l'idioma de generacions de catalans que han lluitat per salvar els mots, que deia Espriu, estem disposats molta gent a fer confiança, a veure com ho fan, com es planteja la modificació. Expliqui'ns tot això, i si realment hi ha un consens educatiu i social, estarem en una situació diferent. De moment, enfadats i expectants. Hem de renovar la confiança? Esperem-ho. Busquin consensos, però no només a les jerarquies polítiques, perquè el català és cosa de tots. Sí, estimats partits polítics: ho heu fet bastant malament. Les intencions eren bones? D'acord. La voluntat és arribar a bon port? D'acord. Servirà perquè els tribunals deixin de fotre la pota? Ho dubto. De moment, enfadats, expectants i intentant renovar la confiança":