Quim Monzó és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Ja no publica novel·les ni relats, només columnes a La Vanguardia i tuits. Tant les unes com els altres són del més llegit de la literatura catalana. El mateix Monzó tradueix al castellà la columna per la doble edició del diari dels Godó, com passa amb EN Blau que també té la doble edició en català i castellà. Però clar, no és qualsevol columna, és la d'un dels autors més il·lustres de la llengua catalana, segurament el millor d'entre els vius. Només el poeta Pere Gimferrer o Monzó podrien tenir alguna opció de Premi Nobel. Els tuits, que no són de pagament com el diari on escriu, també els acostuma a fer en català. I l'últim és una grata sorpresa, per inhabitual. Monzó rep una trucada comercial i l'operador o operadora, quan escolten Monzó contestant en llengua catalana, se li adrecen en català. Una raresa com el cometa Halley. No passa gairebé mai. Aquestes trucades sempre volen obtenir alguna cosa: colar-te un canvi de telefonia o de companyia de la llum. Monzó revela el seu punt feble: si li parlen català diu que sí a tot, per l'eufòria i l'emoció:
L'operador li fa al Monzó la gara-gara en català, el que en castellà ell mateix traduiria com "hacerle la pelota", i clar, abaixa les defenses i canta el que no està escrit. Si us plau, em podria facilitar les seves dades personals? Oi tant, aquí té fins i tot el número de compte corrent. És instintiu, puix que parla català vejam què diu. Els catalanoparlants estan tan maltractats en els seus drets lingüístics que una trucada com aquesta alegra el dia i és motiu de tuit viral. No són pocs els defensors de la llengua, com Monzó, que han explicat què s'ha de fer en el cas contrari, el cas més habitual: rebre una trucada comercial en castellà. Li va passar al Catedràtic d'institut de llengua catalana Josep Maria Virgili.
Fa 10 minuts he rebut una oferta telefònica comercial. L'interlocutor m'exigia que li parlés en espanyol perquè tinc un DNI, etc.
— JM Virgili i Ortiga (@Virgili7) February 22, 2021
La conversa ha durat ben poc. Si ningú se sotmetés a la seva llengua, ens farien les ofertes en català. És culpa nostra que no ho facin.
Sona el mòbil a les 4 de la tarda. Un comercial truca i exigeix el client Virgili que li parli en castellà perquè té DNI espanyol. Un dilluns a l'hora de la migdiada. Virgili evita els renecs i ensenya com cal comportar-se: "La conversa ha durat poc. Si ningú se sotmet a l'espanyol les ofertes les faran en català. És culpa dels catalanoparlants que no ho facin". Això és divulgació de la llengua. Aplaudiments. Potser gràcies a aquell tuit de Virgili existeix ara aquest altre tuit de Monzó. Alguna empresa ha entès que parlar en català als catalanoparlants a banda de ser ètic, de sentit comú i d'educació, és rendible.