"¡Pepe, un purito!". És una de les moltíssimes frases que va popularitzar un mite de la ràdio, Pepe Domingo Castaño, que acaba de morir aquesta matinada de forma sobtada als 80 anys. Un dels periodistes esportius més històrics de les ones acaba de deixar orfes moltíssims professionals i oients que van créixer escoltant-lo a ell, els darrers anys, fent les millors publicitats radiofòniques del país. De caràcter afable, respectat per la professió i estimat pels seus companys, el seu inconfusible estil quan es posava davant d'un micròfon és recordat avui per tothom, en saber de la trista notícia. Castaño ha mort a l'hospital madrileny de La Zarzuela envoltat de la seva família i dels seus íntims, com el director de Tiempo de juego de la Cadena COPE, Paco González, on treballava des de fa ja uns anys, després de passar-se molts anys de la seva carrera professional a la Cadena SER.
Castaño formava un trio de periodistes icònics de la ràdio esportiva amb l'esmentat Paco González i Manolo Lama. El 1988 va arribar al Carrussel Deportivo de la Cadena Ser que va presentar primer amb Antonio Martín Valbuenoa i durant 18 anys ho ha fet amb Paco González. El 2010, quan van acomiadar González, se'n va anar amb ell a la ràdio de la Conferència Episcopal, on més enllà de posar veu a les nits esportives, va ser un renovador de la ràdio musical, de la ràdio d’entreteniment i de la publicitat. Quatre premis Ondas, el Premi Nacional a les arts i les Ciències aplicades a l'esport i el Premi Joaquín Parat de Ràdio acrediten l'exitosa i respectada carrera d'un periodista que va començar quan tenia només 18 anys a Ràdio Galicia. Des d'aleshores, la ràdio ha estat la seva vida. Com també la música. De fet, va arribar a ser número 1 del programa Los 40 Principales amb 'Neniña (viste pantalón vaquero' i el 1979 va ser disc d'or a Mèxic amb Motivos.
Des que s'ha sabut la trista notícia, allau de reaccions:
Descansi en pau.