L'enteresa que està demostrant Jordi Cuixart després de portar tants i tants dies a la presó és de les que emocionen. El seu tarannà, el seu optimisme, la seva sensibilitat i el que diu i el que fa només poden correspondre a algú amb una qualitat humana difícil de superar. Fa la sensació com si fos ell qui sovint, mancat de llibertat, sigui qui anima o encoratgi tots aquells que l'estimen i que malden per un resultat just en el judici des de l'exterior.

Per no parlar de l'actitud positiva i exemplar de la seva parella, Txell Bonet, que l'altre dia li confessava a Juan Carlos Monedero a Público TV que estava especialment contenta perquè havia anat a veure el seu company al Tribunal Suprem: "Ir al Supremo, aunque sea para que él gire su cogote dos segundos, y yo le vea, y nos podamos saludar en la pausa cinco minutos, para mí ya es mucho. Por eso vengo cargada de energía".

@TxellBonet

Màrius Serra és, possiblement, una de les persones que més sap de lletres a Catalunya. L'escriptor, periodista i enigmista, erudit estudiós de la lingüística i els jocs de paraules, també és un ésser positiu com n'hi ha pocs, i això que sovint la vida tampoc no li ha posat fàcil. Sensibilitzat especialment amb la injusta situació dels presos polítics, el 22 d'abril de l'any passat, dia que Jordi Cuixart feia 43 anys, i els celebrava, evidentment, des de la presó, va regalar-li al president d'Òmnium un dels seus habituals mots encreuats.

Ara qui ha celebrat anys ha estat l'autor dels populars Enigmàrius. El passat 1 de maig, Dia del Treball, va ser el seu aniversari. 56 anys el contemplen ja. I probablement hagi rebut un dels regals més emotius i significatius que mai li hagin fet arribar. Ell mateix ho ha revelat al seu compte de Twitter.

@mariusserra

Un regal en forma de carta. Un present en forma de 33 paraules manuscrites des de Soto del Real. Un regal de tornada que toca la fibra de Serra i dels que han vist de què es tractava. Perquè és un regal obra de Jordi Cuixart des de la presó, basat, com no podia ser d'una altra manera, en les paraules i els jocs lingüístics. Li escriu Cuixart: "Estimadíssim Màrius, avui sóc jo qui t'escriu a tu. Amb tota l'estima i tendresa. Per molts anys. Teu, Jordi Cuixart". I què li escriu? Ni més ni menys que una endevinalla, senzilla, sincera, concreta, que emociona en resoldre-la: "Ho és l'estàtua i el mercat i un desig ben anhelat. De nou lletres".

A mida que la xarxa anava trobant la solució, anava expressant-li la seva emoció:

Mai nou lletres, mai una simple paraula, podia ser un regal tan colpidor i desitjat. Esperem que li regalin a Cuixart el mateix regal. Embolicat amb un llaç groc.