Ha nascut un nou ídol per a l'afició culer. Un tipus que traduït al català, es diu arròs. Com el que es llença damunt dels nuvis quan es casen. I és que el que va fer aquest dimarts va ser més feliç que dir allò de Sí, quiero a les bodes. El que va fer a l'Emirates, l'estadi de l'Arsenal, van ser dues obres d'art d'aquest jugadoràs, Declan Rice.
Dos golarros de falta, dos llançaments descomunals (sobretot el segon, un dels millors gols de falta de la història), que van obrir la llauna a l'anada dels quarts de final de la Champions contra el Reial Madrid. Un tipus amb serrell, cara de nen entremaliat i que tot i entrenar-les molt, mai, MAI havia aconseguit marcar cap gol de falta. Els gunners, per cert, feia quatre anys, que es diu aviat, que no aconseguien marcar cap gol de falta. I ahir, Declan Rice i l'Arsenal ho van fer per partida doble, fent embogir els seus aficionats i als culers, derrota inapel·lable del conjunt d'Ancelotti. Dues faltes que no ens cansaríem mai de mirar. Gaudeixin en bucle:
El jugador de 26 anys és l'home del dia. El migcampista de l'Arsenal va ser fitxat pel conjunt gunner procedent del club on va jugar tota la seva vida, el West Ham. I també tota la seva vida ha tingut la mateixa parella, l'amor de la seva vida, la seva dona Lauren Fryer.
Es van conèixer a l'institut... i fins a dia d'avui. Junts han format una família, amb el seu fill Jude, i junts també van superar un moment francament desagradable quan a les xarxes molts indesitjables i abjectes usuaris van començar a insultar-la a ella. Gent grassòfoba que no tenia una altra cosa que fer que menystenir-la i insultar-la pel seu físic. Uns insults repugnants constants, misògins i masclistes que van fer que Fryer eliminés les seves fotos d'Instagram i posés els seus perfils a xarxes en privat. Rice, sempre al seu costat, va commoure amb la seva defensa apassionada, bufetada a mà oberta els intolerables que emetien comentaris penosos: "La meva dona és l'amor de la meva vida i no existeix ningú millor per a mi. Ella ha estat amb mi des que jo no era ningú. Tant me fa el que digui la gent, estaré amb tu sempre".
I ara, no se podía saber, després de l'exhibició de Declan Rice, han tornat a sortir comentaris infames per part de madridistes grassòfobs, demostrant que a banda de no saber perdre i felicitar el contrari, tenen uns valors, un respecte i un comportament lamentables:
Comentaris repugnants i denunciables. Tot el suport cap a Lauren Fryer. Tant de bo Rice torni a fer el mateix que ahir, però ara al Bernabéu.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!