Veure per Telecinco el partit d'aquest dimecres del Barça contra el Sevilla a les semifinals de la Copa del Rei va ser una delícia. I quan dic veure em refereixo estrictament a aquest verb. Sense so. Perquè escoltar-ho, ja és una altra cosa. A la cadena de Vasile hi van posar un Manu Carreño més partidista que mai que amb els seus comentaris encoratjadors cap al conjunt andalús va provocar vergonya aliena als espectadors, fins i tot, a col·legues de professió com Pere Escobar, Carles Castellnou, Jordi Eroles o Pitu Abril. O un exculer, Juan Domingo "El Lagarto" de la Cruz, que el va posar a puesto.

Manu Carreño i Morientes (Telecinco)

Per no haver de sentir la miserable retransmissió de Carreño, Morientes i companyia i fer-se mala sang, molt millor opció va ser la que un servidor, i molts culers, vam prendre: escoltar la narració d'El Barça juga a RAC1, amb Joan M. Pou, Gerard Romero, Marta Ramon, Jaume Mullor i companyia. La troupe va xalar de mala manera amb la victòria blaugrana, especialment, amb la lògica bogeria desfermada, evidentment, amb el gol de l'immens Piqué que donava pas a la pròrroga.

L'eufòria de Pique (Cuatro)

Així es vivia in situ el gol del central, damunt la gespa, i així s'escoltava des de la cabina de Joan M. Pou:

"Gerard Piqué, el central amb ànima de davanter. Aquest Barça sí! Gol del Barça!", aquesta era l'eufòria de Pou i la resta d'integrants d'El Barça juga a RAC1 en el moment en el qual Piqué marcava el miraculós gol. Els culers, embogits. Els sevillistes, deprimits. Manu Carreño, donant-se cops de cap contra la paret. Però la derrota del Sevilla a mans del Barça ha fet aflorar energúmens a cascoporro a la xarxa. Com en època de bolets, quan hi ha una victòria blaugrana com aquesta, tirant d'èpica i al límit del temps reglamentari, les hosts catalanòfobes surten a passejar la seva bilis sense complexos. I el bo d'en Joan M. ha retuitejat un tuit d'un altre usuari, Bernat Castro, amb un petit recull de l'odi que supura per la xarxa en quantitats industrials.

El Puta Barça y puta Catalunya va que vola. Amb alguna altra referència concreta a Piqué totalment inacceptable. Però quan ells hi van, en Pou hi torna. La millor resposta que se'ls hi pot donar a personatges com aquests i a aquests insults és la que ha triat el locutor català. Dues paraules carregades de finezza:

Una galeta amb la mà oberta subtil i elegant.