Aquest dissabte el programa Col·lapse de TV3 arriba a una xifra important. Ni més ni menys que 100 programes, 100 nits de dissabte amb Ricard Ustrell i companyia, en un programa per on hi han passat centenars de convidats i els que encara hi passaran. Abans que arribi aquest centenari i especial Col·lapse, el seu director i presentador ha mirat cap enrere i ha fet algunes sucoses confessions sobre alguns dels VIPS o celebrities que han passat per allà. Per exemple, revelant el nom de qui encara no ha anat al programa i a qui li encantaria entrevistar si fos possible. Qui? D'una banda, algú de casa, un dels escriptors més exitosos de Catalunya com el Quim Monzó ("fa molt temps que m'agradaria entrevistar-lo, però sé que no dona gaires entrevistes"). De l'altra, sempre l'ha seduït el món nord-americà, i en aquest sentit, un nom destaca per damunt de la resta: "Michelle Obama. Però dels Estats Units, moltíssima gent".
Guarda, això sí, molt bon record d'entrevistes a gent com Woody Allen, veient la seva col·lecció privada de discos de jazz, la d'Uri Geller i com va fer que molts rellotges espatllats d'espectadors o amics tornessin a funcionar ("vam rebre un munt de trucades d'espectadors"), reunint Carlinhos Brown amb l'exalcalde de Barcelona Joan Clos o al seu amic íntim Àngel Llàcer, després de la infecció que va agafar en un viatge que gairebé li costa la cama i la vida. Una entrevista que va provocar que li saltessin les llàgrimes en veure el seu amic plorant després de tot el calvari que ha patit.
Més surrealistes han estat les condicions d'algunes convidades, dones del món de l'espectacle, algunes d'elles, amb unes peticions molt extravagants per accedir a anar al programa i ser entrevistades. Ja se sol dir que segons quines estrelles rutilants tenen algunes exigències surrealistes, però ara Ustrell ens ha deixat als espectadors amb els ulls com a taronges, com ell mateix va posar, recordant, per exemple, què va demanar l'actriu Meg Ryan (mítica de les comèdies dels 80-90, com Cuando Harry encontró a Sally, Algo para recordar, Tienes un e-mail, French kiss...) per seguir fent l'entrevista i no fotre el camp. Una petició al·lucinant... a la que finalment van acabar accedint. Ell mateix explica com s'ho van fer finalment. "Hi ha una sèrie d'artistes que no els hi agrada que la llum vingui de dalt, que fa massa papada, o arruga o no sé què". I Meg Ryan va demanar una llum que li posessin directament als morros, a un pam de la cara "o no feia l'entrevista". "Si jo estava a l'altra banda, la llum em tapava. Vam fer l'entrevista ella mirant a un focus, jo darrera. I quan va marxar, vaig regravar les preguntes sense el focus.
No ha estat l'única en demanar coses extraordinàries. Cicciolina va demanar "una bossa que fos del mateix color que el vestit que portava o si no, es negava a sortir". O la cantant María del Monte, que va voler canviar d'hotel perquè feien unes obres al costat. O la presentadora María Patiño, queixant-se que al seu hotel on s'estava allotjada a Barcelona, "estava indignada perquè no es podia fumar a l'habitació". Sens dubte, però, els companys d'equip d'Ustrell sempre li recorden una convidada il·lustre: Susan Sarandon.
Flirteig més que evident durant l'entrevista, i si hagués estat per la meravellosa intèrpret de Thelma y Louise, Dead man walking, The Rocky Horror Picture Show, Los búfalos de Durham, El cliente i tantes altres, el flirteig hauria continuat fora càmeres. Reconeix que "no" s'han tornat a trucar després de l'entrevista, "però és veritat que em va tirar la canya". Què va passar quan van acabar l'entrevista?: "Em va dir que volia que anéssim a fer un cafè i jo li vaig dir que no m'anava bé perquè tenia feina a fer... Soc molt avorrit, jo".
"A la redacció tothom em va tirar els plats pel cap dient 'què burro que has sigut'". Pensem igual que ells. Des d'aquí demanem al Ricard que si la torna a convidar abans del programa 200, faci el favor d'acceptar-li el cafè a la meravellosa Susan Sarandon.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!