Nova temporada televisiva i radiofònica a la cantonada. Demà 4 de setembre és dia d'estrenes a la ràdio del país, amb un canvi substancial que fa mesos avançava EN Blau en exclusiva i que ja és una realitat més que plausible. Catalunya Ràdio deia adeu de manera fulminant a Laura Rosel i feia una aposta ferma pel retorn de Ricard Ustrell. Amb l'imponent encàrrec de posar-se al capdavant d'El matí de Catalunya Ràdio en un espai i una franja, la dels matins, en què la pública necessita que l'audiència revifi amb urgència.

Ja fa massa que RAC1 i Basté lideren amb solvència, sense cap mena de treva per als predecessors del sabadellenc. Cal renovar i els cartutxos per gastar s'exhaureixen, però la determinació final de la corporació a la recerca de l'encert podria ser la inequívoca. Ustrell torna a casa sis anys després que marxés d'El suplement i després d'una prolífica etapa a la televisió que tampoc cessa. Seguirà presentant Col·lapse a TV3 els dissabtes a la nit, però ara amb l'afegit de connectar amb els oients de dilluns de divendres a les sis del matí. Un repte majúscul sobre el qual el comunicador ha volgut reflexionar en les hores prèvies. Paraules emocionants i carregades d'intenció.

Una reflexió que remet a Puyal i la voluntat de fer les coses bé

"D'aquí a poques hores serà dilluns i seran les 6 del matí", comença Ustrell. Queden hores perquè arrenqui una etapa plena d'expectatives en què tant ell com el seu equip han preparat a consciència. "Començarà una nova etapa d'El matí de Catalunya Ràdio, que afronto amb molta il·lusió i amb moltes ganes, agraït per l'oportunitat i pel privilegi que suposa poder tornar a treballar a la ràdio pública del país. Quan el director, Jordi Borda, em va proposar posar-me al capdavant del programa matinal de la ràdio, de seguida em va tornar una mena de nervi intern, una sensació magnífica i reconeguda". I és que, com ja anticipàvem i ell mateix reconeix, es tracta d'un "repte apassionant i complex", la qual cosa va fer que ell mateix posés sobre la taula que calien "la confiança i els recursos" per poder acceptar. 

El periodista remet en metàfores a un mite de la professió: "Joaquim Maria Puyal deia que la verema sempre torna (...). Aquest motiu empíric m'ha sigut molt útil per afrontar aquest nou Matí. S'hi suma la comoditat amb què he treballat amb la direcció de Catalunya Ràdio per trobar-nos-hi de nou. Hi he constatat, i espero no equivocar-me, unes ganes i una voluntat clara de posar-nos-hi de veritat, de fer alguna cosa més i de recuperar allò que sembrava cada any el Puyal". De fet, ell mateix reconeixia en l'acte de presentació de la nova temporada de TV3 com, d'alguna manera, sí que es percep com una tornada a casa. Com quan vas a casa de l'àvia i saps per endavant on té les galetes, feia broma. 

Crític, però esperançat: "les circumstàncies no són les òptimes"

El text de Ricard Ustrell no és buit ni ven falses utopies. "Soc conscient que el que ve al davant no serà fàcil. A més, les circumstàncies actuals del país no són les òptimes. Convivim amb una maltractada cultura, regna un ambient més aviat estèril, sovint de pocs significats i massa significar-se. Catalunya, a vegades ensopida i a vegades desconfiada, bada", expressa. Uns pensaments que no són incompatibles amb la sospita de com és d'essencial "continuar sent plurals i sensibles, crítics i constructius. Caldrà cuidar la llengua (...). I amb tot això caldrà no perdre de vista el nostre principal propòsit —al meu entendre—, el d'acompanyar molta gent".

Compromís que requereix la confiança dels receptors. "La voluntat és la de fer que tornin a passar coses a Catalunya Ràdio". Veurem, doncs, si és cert allò que la verema sempre torna.