El problema de tenir un cap de l'Estat no elegit sinó heretat és que 1) no el poden fer fora cada 4 anys, i 2) si és tonto, pijo i incapaç te'l menges amb patates. Espanya no té sort amb els seus tres últims caps d'Estat: un dictador assassí, un lladre addicte al sexe i un alienat. Franco, Joan Carles i Felip, el trio que ningú no va escollir. Posats a triat, semblava que Felip seria el menys absurd, però Pilar Eyre acaba d'explicar una anècdota del rei Felip VI que fa recordar en mans de qui està Espanya: un extraterrestre, un nen pijo de 54 anys.
Escriu Eyre al seu imprescindible blog de Lecturas què va fer Felip quan va anar a visitar la seva família política, la mare de la seva sogra, l'àvia de Letícia, a Astúries. Un detall que explica com és el rei, així es va comportar a la cuina d'una casa molt més humil que les que freqüenta "Me contaban hace poco en Asturias que la primera vez que Felipe fue a ver a la abuela de su novia le preguntó si podía ir el personalmente a coger las bebidas de la nevera. La nieta le aclaró a Menchu el porqué de este capricho: “no ha abierto una nevera en su vida y le hace ilusión”. Desde el salón en completo silencio oyeron el clic clic de la puerta del frigorífico al abrirse y cerrarse. Varias veces". No costa imaginar quina opinió tenen del rei després de veure'l comportar-se com un border line, obrint i tancant el frigorífic repetidament per gaudir d'un gest que fa cada persona normal diversos cops al dia. El rei no ho havia fet mai fins els 40 anys, Així de sobreprotegit, pijo i banal és el cap de l'Estat. No coneix res, no s'entera de res.
Així deu mirar Felip un frigorífic, com si veiés un alienígena. Tota la infància, l'adolescència i l'edat adulta sense obrir una nevera. A qualsevol hora del dia i la nit li ho fa el servei, pagat per tots els espanyols. Un detall revelador. La resta de la columna de Pilar Eyre és una meravellosa i delicada crítica a com segueixen amagant Elionor i Sofia de la realitat. Oculten les dues adolescents, per por no se sap ben bé de què. Eyre: "Conocíamos más el carácter de los hijos de Juan Carlos que del de Leonor y Sofía ahora. Sus escasas apariciones públicas, rodeadas de fuerzas de seguridad, con la única compañía de funcionarios del gobierno y con discursos cuidadosamente preparados no nos muestran cómo son nuestras princesas. Es evidente que el deporte no figura entre sus aficiones, ni la vela ni el esquí, aunque ahora han asistido a un evento deportivo, un partido de futbol entre Dinamarca y España".
"Han posado con las jugadoras, aunque no se han filtrado las conversaciones ni los comentarios. Da cierta pena constatar que los periodistas, faltos de material sobre el que hincar el diente, nos tiramos a lo fácil y desmenuzamos su ropa, su peinado, sus zapatos". Acaba amb una crítica a Letícia, la responsable d'aquesta feixuga sobreprotecció: "Debemos darnos cuenta, y Letizia también, de que los altares están muy bien, pero para santos y vírgenes. Y que cuanto más desmesurados sean nuestros elogios más alejamos a Leonor y Sofía del común de los mortales y más inaccesibles las volvemos, además de que el halago constante debilita. Como decía su bisabuelo, nunca un mar en calma hizo buenos marineros". Així les noies corren el perill de no obrir una nevera fins els 40 anys i fer el ridícul el dia que ho facin.